divendres, 26 d’octubre de 2018

El lazo amarillo está de más en la fachada


El PSC de Sant Feliu votó en contra de que el lazo amarillo presida la fachada del Ayuntamiento.

En el Pleno del mes de Abril la moción para imponer el lazo amarillo  presentada al unisonó por los 5 concejales de ERC i el PDCAT,  la antigua Convergencia, prosperó porque contó con el apoyo de 5 de los concejales de ICV-EUiA, el concejal no adscrito y uno de los dos de Veïns per Sant Feliu, el otro se abstuvo.

Votamos en contra porque para el PSC el lazo amarillo representa no solo un objetivo (la independencia) sino también una forma de hacer con la que estamos en absoluto desacuerdo.

Los y las socialistas no estamos - ni estaremos nunca - a favor de la independencia de Catalunya, ni de la ruptura unilateral de nuestras normas fundamentales que nos hemos dado (la Constitución y el Estatut) como el que se perpetró el día 6 y 7 de Setiembre del 2017 en el parlamento catalán, ni de convocatorias de referéndums ilegales, ni de declaraciones unilaterales de independencia como forma de transitar hacia ella. Nada de eso tiene que ver con la democracia.  

Hemos defendido desde hace más de 5 años que la salida a la situación política que vive Catalunya solo es posible a través del dialogo, la negociación y el pacto basado en el respeto a los derechos y libertades fundamentales de toda la ciudadanía y no sobre la base de la imposición de una parte minoritaria de la sociedad sobre la otra.

Y también es conocida nuestra discrepancia con el uso excesivo de la prisión provisional en relación a personas que habiendo estando encausadas todavía no sido juzgadas, por lo que debe prevalecer el principio de presunción de inocencia en relación a los cargos que se les imputan.

De ahí nuestro rechazo a que la fachada del Ayuntamiento de todos esté presidida por el símbolo de una parte, ya que así solo se genera más rechazo, tensión y división entre la ciudadanía y eso es lo que menos necesitamos ahora.

Si el independentismo cometió la equivocación de “forzar la máquina” imponiendo un símbolo de parte, en lugar de trabajar para la superación de los problemas políticos desde la política, lo que  nos resulta incomprensible es que ICV-EUiA haya cometido el tremendo error de apoyarlos.

Sant Feliu siempre se ha manifestado como una ciudad progresista, de izquierdas y no independentista, por eso lamentamos que se nos deje, en exclusiva, la tarea de representar en el Ayuntamiento a las persones de izquierda no independentista de la ciudad, pero no renunciaremos a ella, estamos dispuestos a asumir esa responsabilidad.  




divendres, 3 d’agost de 2018

Representaré el PSC en les properes eleccions municipals


Una vegada ha finalitzat el procés de primàries dels i de les socialistes de Sant Feliu de Llobregat, he estat l’única candidata que m’he presentat. A més, he aportat els avals de més del 76% del total de la militància del PSC de Sant Feliu de Llobregat, cosa que agraeixo, ja que suposa la renovació de la confiança en el projecte socialista que encapçalo.

També vull dir que una vegada es porti a terme la formalització de la candidatura, començarà un procés de participació per elaborar el nostre programa per a les municipals 2019. Com sempre hem fet, ens reunirem amb associacions, entitats, veïns i veïnes per tal d’escoltar les seves propostes i fer el millor programa per a la nostra ciutat.
El proper 17 de setembre farem una presentació a la ciutadania que comptarà amb el Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta i que farem al barri de la Salut, en un lloc especial per nosaltres, el Centre Cívic de Tovalloles, on vam acabar durant el nostre govern el projecte de llei de barris amb Pasqual Maragall.



dijous, 28 de juny de 2018

Rectificar és de savis



“Rectificar és de savis” diu la dita. I l’Ajuntament - conjuntament amb una representació del col·lectiu de persones afectades - ha rectificat de forma molt substancial el seu plantejament pel que fa a la presència d’horts al Parc Agrari.

En el meu escrit del passat dia 27 de febrer, amb el títol "Protegir el Parc Agrari. Buscar solucions a les persones", ja plantejava que era possible i necessari fer compatible l’activitat agrària professional amb la no professional, en un entorn net i endreçat. Sincerament, crec que això és el que des del grup municipal socialista hem impulsat i s’ha assolit.

El Pla aprovat inicialment, en el Ple de Febrer, tenia 2 objectius: fomentar l’agricultura professional i aplicar la normativa. El que ara s’ha construït amb el consens de les persones afectades i interessades incorpora un tercer objectiu: “Ordenar les preexistències” Aquest es un del elements importants ja que les persones que fan us dels horts, son les que també posen en valor la necessitat que l’espai  agrari, estigui ordenat, net, per poder fer l’activitat agrària.

Per aconseguir els seus objectius, el Pla inicial plantejava l’opció de reubicar les activitats que avui es desenvolupen en finques “fora d’ordenació”. I ho volia fer en horts municipals situats fora del Parc, alguns en espais a precari perquè són reserva viària com els dels carrer del Pla, o en uns inconcrets i temporalment llunyans nous horts a desenvolupar per l’Ajuntament dintre del Parc Agrari.

En el nou - i qualitativament diferent – Pla, es reconeix el paper de la agricultura no professional com un element de generació d’aliments per l’autoconsum i per tant, com una activitat socialment útil. També s’estableix un conjunt de normes (usos, dimensions i instal·lacions) que permetin als actuals usuaris de les parcel·les continuar fent un ús agricola de les mateixes. I per últim, es prioritzen les actuacions de disciplina urbanístiques en funció de la gravetat de les mateixes i no en funció del  calendari de les etapes previstes.

Això suposa que sense abandonar l’opció dels horts municipals per aquelles persones que vulguin, s’ofereix una solució més potent, assumible i resolutiva per la resta, que els hi permet poder continuar on son però de forma ordenada, al mateix temps que s’evita que n’apareguin nous usos no permesos al Parc.

És doncs una rectificació substancial fruit de la voluntat del govern d’escoltar a les persones afectades i oferir-les sortides, però també d’una voluntat per part d’elles, mitjançant l’Associació d’Amics dels Horts, de negociar i acordar, que personalment vull agrair-les. Així, ambdues parts hem aconseguit fer realitat l’objectiu que considero que ens uneix a totes les santfeliuenques i santfeliuencs: tenir un Parc Agrari net i endreçat on desenvolupar l’activitat agrícola, ja sigui de forma professional o com a no professional.

Potser, l’únic element no positiu que s’ha produït en aquest procés ha estat l’actitud d’una part dels grup municipals a l’oposició. Incapaços de rectificar i de participar en la solució, han intentat continuar essent part del problema, polititzant-lo, sense adonar-se de la profunditat i transcendència de la rectificació consensuada pel Govern i l’Associació d’Amics dels Horts i a la que es podien haver sumat.

Si rectificar és de savis, entossudir-se en el mateix plantejament quan la realitat ha canviat és tot el contrari, és a dir, de no savis.

Cadascú que es situí allà on millor cregui es troba representat.

dimarts, 22 de maig de 2018

Perdre un llençol a cada bugada


El Ple del mes d'abril va ser un exemple d'aquesta afirmació.Cada cop que l’indepentisme “tensa la corda” per suports.
Tots els grups polítics van rebutjar la moció que va presentar Ciutadans per retirar la pancarta, que fins llavors era al balcó de l'Ajuntament, amb l'excepció del proponent i el Partit Popular i l'abstenció del grup de Veïns.
Una pancarta que reclamava "llibertat i diàleg" com a fórmula per abordar la sortida a la situació política que s'està vivint a Catalunya des de fa més de 5 anys. Una pancarta que mostrava amb un "no als empresonaments" la discrepància amb l'ús excessiu de la presó provisional en persones que han estat encausades, però encara no han estat jutjades, per la qual cosa ha de prevaler el principi de presumpció d'innocència en relació a els càrrecs que el jutge Llarena els imputa.
Aquests dos raonaments i arguments polítics són tan potents i diàfans que podem subscriure'ls fins i tot persones i grups polítics, com el PSC, que no estem - ni estarem mai - per la independència i les seves decisions unilaterals, ja siguin de trencar la Constitució, l'Estatut i el reglament del Parlament, de convocar referèndums il·legals o de declaracions unilaterals d'independència. En una democràcia només hi ha un camí, el del diàleg, la comprensió, la convivència i el respecte a les diferents voluntats i opinions, així com a les normes per a assegurar la igualtat entre tots.
Així ho vam entendre i per això així ho vam acordar en el seu dia en l'equip de govern.
El rebuig de la proposta de Ciutadans de retirar-la, s'ha de llegir com el que és, l'expressió d'una voluntat per avançar en la solució des de la política i dins de la política, que va més enllà dels límits que l'independentisme té entre la nostra societat i més concretament a la nostra ciutat, on mai ha arribat a la majoria social. Perquè Sant Feliu no és ni ha estat mai independentista.
No obstant això, l'independentisme -primer el PdeCAT en solitari i després conjuntament amb ERC- no estava satisfet i “va tensar la corda”. En la seva fugida cap a endavant volia i necessitava anar més enllà. Per això va plantejar i va sostenir una moció on el llaç groc, que simbolitza la seva proposta partidària de com volen aconseguir la independència, substituís la pancarta del balcó. Pancarta que tan sols tres hores abans s'havia defensat majoritàriament i s'havia aprovat la seva continuïtat per una majoria de 15 vots.
Malgrat el nostre vot en contra, el suport d'ICV-EUiA a la moció independentista, ha fet possible que per una majoria de 12 vots el llaç groc, que representa no només a menys persones, sinó també uns objectius i una forma de fer que genera més rebuig, tensió i divisió entre la ciutadania, pugui presidir la façana de l'Ajuntament de tots.
L'aprovació d'aquesta moció ha estat un profund error polític. És sabut que l'independentisme necessita cohesionar els seus mitjançant la radicalització del seu discurs, lemes i símbols i, darrerament, també les pràctiques. Però amb això no aconsegueix nous adeptes a la seva causa, només que més i més gent es separi amb més decisió d'ells. Per tot això, resulta incomprensible que ICV-EUiA els hagi donat suport.



dilluns, 19 de març de 2018

Protegir el Parc Agrari. Buscar solucions a les persones


Ningú que s’estimi Sant Feliu pot posar en dubte que cal protegir el Parc Agrari. Per això, la discussió no és sobre la seva protecció, o no, sinó com fer-la efectiva.

Protegir el Parc Agrari requereix una actuació constant, decidida, sistemàtica i perllongada en el temps que ho transformi en un espai net i ordenat, on les diferents activitats agrícoles existents, siguin compatibles entre si i  amb l'accés i el gaudi per la ciutadania en els espais lúdics propers al riu.

Però avui en dia això no és així. Avui, es concentren al Parc Agrari massa deixalles que cal netejar, edificacions fora de norma que cal ordenar i accessos i usos no agrícoles que s'han de reorientar.

Si realment volem preservar el Parc aquestes han de ser metes de tots. Però no tothom té les mateixes responsabilitats; qui esta fent més ús del mateix té més que la resta.

Per això i per fer-ho possible, primer de tot, es fa necessari impulsar, mitjançant el diàleg i el convenciment, que totes elles també es posin mans a l'obra. La capacitat tuïtiva dels poders públics caldrà reservar-la només per a les situacions on es produeixin actuacions incíviques, actituds obstruccionistes o manifestament contràries al Parc i l'interès de la ciutat.

D'altra banda, entre els temes a abordar i resoldre està el desajust entre la realitat existent i la norma legal que obliga a una extensió mínima per parcel·la de 10.000 m², és a dir una hectàrea. Aquesta faceta d'adequació física i legal del Pla de Protecció es farà de forma progressiva - 7 anys - i personalitzada amb totes les persones afectades.

Cal personalitzar el tracte i les solucions adequant-les a cada cas concret dins el procés global perquè tot i que el tema de la dimensió mínima de les parcel·les sigui comú les situacions són molt dispars entre totes les persones afectades.

Perquè no és igual la situació de qui té restriccions - fruit de la llei - per transmetre una parcel·la d'aquestes dimensions , tot i tenir perfectament escripturada i documentada la propietat, que la de propietaris, que ho són en funció de transmissions verbals que no s'han formalitzat encara. I evidentment també és diferent a la situació que viuen els que practiquen l'agricultura en parcel·les arrendades a propietaris que no podien fer-ho per sota de la dimensió mínima. Per això, cal personalitzar les solucions.

No obstant això, que sigui complex aplicar la legalitat no pot ser excusa per no fer-ho.

En tot cas, obligarà a ajustar-se més i més a cadascuna de les situacions per aconseguir al mateix temps la protecció del Parc Agrari, netejant-lo, ordenant-lo i reorganitzant-lo i també que les persones que practiquen l'agricultura, sigui quina sigui, puguin seguir fent-ho de forma legal i correcta.

Assolir un objectiu sense l'altre no serà mai la solució. És a dir, no seria ni bo ni útil i, per tant, no seria una solució un Parc Agrari funcionant de forma bruta i desordenada o al·legal, com tampoc ho seria un Parc Agrari sense activitat agrícola encara que estigui net i ordenat. No aconseguir una solució global només afavoreix als veritables enemics del Parc Agrari, aquells que esperen que fracassi la seva protecció per justificar l'especulació amb ell.

Per això, protegir el Parc Agrari és inseparable de solucionar també els problemes de les persones.

Ampliació de la informació de l'ordenació de l'espai agrari