Contra les retallades de drets a les dones!

Manifest 8 de març de 2012

Un any més commemorem el 8 de març, dia internacional de les dones, amb motiu del qual el PSC vol adreçar-se a la societat catalana per tal que es mobilitzi contra la retallada de drets socials i laborals que també les dones estem patint al nostre país.

La crisi colpeja durament moltes famílies. La pobresa té rostre femení. La precarització del món laboral, la retallada de drets socials i les dificultats per acollir-se a les prestacions bàsiques al nostre país fan que avui moltes dones i molts infants visquin en el llindar de la pobresa.

Denunciem que la reforma laboral del govern del PP amb el suport de CIU destrueix anys d’avenços en drets laborals i socials dels treballadors i les treballadores i, dotada d’una gran càrrega ideològica, elimina les fites aconseguides en matèria d’igualtat i sacrifica els drets de conciliació. És una norma extraordinàriament lesiva amb els drets dels treballadors i especialment amb els de les treballadores, doncs dificulta el seu procés d’incorporació i manteniment en el món laboral, no lluita contra la bretxa salarial, no fomenta la presència de dones en igualtat de condicions que els seus companys de feina en àmbits directius i tampoc vetlla pel compliment de la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes. 

Els i les socialistes entenem que la Reforma Laboral del PP precaritza el treball d’homes i dones. És un atac als drets recollits en els convenis col·lectius, que queden en paper mullat en poder ser modificades unilateralment per l’empresariat les condicions de treball que afecten mobilitat, jornada, torns o salari.


L’aplicació de la Llei d’igualtat a partir dels convenis i plans d’igualtat queda molt debilitada davant la facilitat donada per a la desvinculació d’allò pactat per part de l’empresari. L’abús de la contractació femenina en la modalitat de temps parcial no volgut suposa, a més, una minva quant a salari i a generació de drets futurs. 

El PSC denuncia el greu retrocés en la conciliació de la vida laboral, personal i familiar amb el qüestionament del dret a l’hora d’absència per lactància i del dret a la reducció de jornada amb disminució proporcional del salari. A més, la reforma suprimeix el conjunt de bonificacions a la contractació de dones que es reincorporin al mercat laboral després de dos anys de permís per l’atenció d’infants a càrrec. Tot plegat resulta un atac directe al dret de les dones a fer compatible maternitat amb carrera professional, novament subestimant talent: El talent femení.

El món local està patint especialment la manca de finançament per fer front als serveis d’informació i atenció a les dones. Volem alertar que aquesta minva de recursos pot representar el tancament o la precarització de serveis adreçats a la prevenció de violència, a la sensibilització contra aquest fenomen i molt especialment a l’acolliment i recuperació de les dones víctimes de violència.

Les últimes retallades socials del Govern de CiU a Catalunya i del PP a l’Estat espanyol ens fan estar més alerta que mai, i fan més difícil la lluita contra la violència de gènere. No podem fer cap pas enrere perquè encara queda molt camí per recórrer. No podem permetre que la crisi sigui excusa per retirar com a prioritat de l’agenda política el ferm compromís en la sensibilització i eradicació de la violència masclista. 

Hem de seguir recordant que la violència de gènere és una crua realitat amb moltes cares i que es desenvolupa en diversos escenaris, no només en l’àmbit familiar o el laboral. Aquest any, volem fer especial èmfasi en un fenomen de dimensions esfereïdores: l’explotació de persones amb finalitat sexual, una forma d’esclavitud moderna, una violació dels drets humans que constitueix un delicte contra la seguretat humana i contra la seguretat de l’Estat. 

Els i les socialistes hem donat mostres del nostre clar compromís: la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, primera norma legal aprovada pel govern Zapatero, que va dotar Ministeris, Comunitats Autònomes, Ajuntaments i Associacions de recursos legals i econòmics per a la protecció integral de víctimes i menors al seu càrrec i amb la qual vam donar visibilitat a la violència masclista patida històricament per les dones. 

A Catalunya ho hem fet liderant la Llei 5/2008, del 24 d’abril, dels Drets de les Dones per a l’Eradicació de la Violència Masclista, aprovada pel Parlament per unanimitat. Una llei pionera que ha permès la creació de nous serveis i recursos per protegir i atendre les víctimes i promoure la seva autonomia: centenars de milers de dones han pogut ser protegides i salvades del cercle de terror i violència al qual es veien sotmeses al costat dels seus fills i filles, amb el propòsit d’assolir la recuperació de la dignitat i una reincorporació a la societat en plena llibertat. 

Per tots aquests motius: 

• Instem el govern de Catalunya a mantenir el finançament necessari per al món local per garantir la prestació de serveis d’atenció, promoció i informació a les dones, tal i com obliga la Llei 5/2008 dels Drets de les Dones per a l’Eradicació de la Violència Masclista. 

• Instem el Govern de l’Estat a no baixar la guàrdia en l’aplicació de la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. 

• Demanem a la societat catalana i a l’espanyola el compromís ferm en defensa dels drets de les dones, especialment quant a la interrupció voluntària de l’embaràs, que pateix un qüestionament constant. Insistim en la importància de l’administració de la píndola de l’endemà, mesura que, sumada a les necessàries campanyes de prevenció, especialment entre les dones més joves, s’ha mostrat realment efectiva contra molts embarassos no desitjats. 

• Exigim responsabilitat als governs de la doble moral de PP i CIU: no és compatible el foment de polítiques de promoció de la natalitat i suport a les famílies, amb la retallada en l’equilibri dels temps dedicats a la vida personal, familiar i professional. 

Cap al futur

Durant aquest mes de febrer ens hem renovat.

L’agrupació dels socialistes de Sant Feliu de Llobregat hem escollit, en assemblea,  els membres de la nova executiva local i com a primer secretari de l’agrupació a Josep Maria Rañé, que també és el president del Consell del Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

En aquesta executiva s’hi ha incorporat gent jove, amb la formació i capacitat de treball que requereixen les necessitats actuals, tant difícils i canviants, en les que mirar el futur sense prejudicis i valentia esdevé una tasca vital.

Aquesta nova executiva enforteix el partit i treballarà per potenciar la presencia del PSC en l’entramat d’entitats associatives i introdueix un model organitzatiu basat en un pla de treball amb l’objectiu de recuperar el lideratge d’aquesta ciutat i el seu govern.

El PSC a Sant Feliu ha liderat aquest vuit últims anys la transformació més gran viscuda per aquesta ciutat. Hem deixat una ciutat preparada per al futur, tant des del punt de vista urbanístic com de la cohesió social, i volem continuar treballant amb transparència i rigor, tenint sempre en compte que l’ajuntament és una eina al servei de tots els ciutadans, i mai per interessos partidistes.

Ens trobem en un moment  en el que és mes important que mai fer polítiques d’esquerres i progressistes, defensar el que s’ha aconseguit amb molts esforços, com en igualtat, benestar, salut, educació, habitatge i justícia social.

La lluita contra la crisis financera no pot ser l’excusa per a destruir els avanços socials, com fan els partits conservadors (PP amb el suport de CiU).

Ens hem marcat uns objectius a complir durant aquest propers anys que ens han de permetre arribar a tots els barris de Sant Feliu i explicar quina és la nostra actuació en la política municipal, per tal que Sant Feliu vagi prosperant cada dia i surti d’aquesta inactivitat municipal que estem vivint a causa de les dues forces politiques que ens governen, i que en lloc de sumar, es resten l’una a l’altra amb conseqüències negatives per a la ciutat.

El PSC de Sant Feliu està disposat a treballar amb força i il·lusió . Amb molta il·lusió. I insisteixo, ara es el moment de mirar el futur amb confiança i valentia.

El soterrament en via morta. Canvien acords ferms i signats per paraules.

La ciutat de Sant Feliu té un conveni signat amb les tres administracions (Estat, Ajuntament i Generalitat) per finançar el projecte redactat i definitiu del soterrament. En aquest conveni l’administració de l’Estat aportava el 50%, i la Generalitat i Ajuntament l’altre 50% restant.

L’únic fre per què el soterrament pugui ser licitat i es puguin iniciar les obres és que el conveni entre la Generalitat i Ajuntament, que encara no està signat. Per això, la resolució aprovada per unanimitat el mes de setembre passat exigia com a primer punt al Govern de Catalunya, la signatura d’aquest conveni.

El que hagués estat lògic, coherent i correcte era exigir el seu compliment.

Són molt fortes les declaracions de l’alcalde que diuen que el soterrament significa més una millora ferroviària que donaria un millor servei als usuaris del tren, i no pas una millora de la ciutat, que porta tants anys fragmentada i que pateix tants accidents mortals per culpa d’unes vies i d’un pas a nivell.

La feblesa del equip de govern municipal (ICV-EUiA i CiU) ha trencat la unitat d’actuació entre els grups municipals al voltant del soterrament a Sant Feliu, per obtenir només paraules i promeses verbals inconcretes, sense que constin en cap document oficial.

D’aquesta manera Sant Feliu ha de tornar a començar des de zero en el tema del soterrament. Tots els esforços fets fins ara pels ciutadans i ciutadanes i pel govern es llencen a les escombraries.

La nota de premsa emesa pel Govern municipal en relació a seva reunió amb el Conseller Recoder, dóna fe del doble i greu error que han comés de trencar el patrimoni de la unitat de la ciutat i de les seves forces politiques en relació al soterrament. De forma unilateral l’alcalde ha incomplert l’acord unitari renovat el passat setembre i la ponència unitària el mes de novembre del 2011 al Parlament de Catalunya de tots els grups, per demanar el conveni amb la Generalitat, l’últim tràmit per fer possible el soterrament.

El segon error consisteix en canviar els acords ferms i escrits per a la realització del soterrament, per un inconcret compromís del Govern de Catalunya, que consisteix en demanar al Govern de Madrid la inclusió de les obres de Sant Feliu en un pla d’inversions ferroviàries que afecta a tota la regió metropolitana i que a hores d’ara no té ni definició, ni projecte, ni calendari.

Amb aquest plantejament el soterrament de Sant Feliu queda sotmès als interessos d’Adif, que no té tanta preocupació com els veïns i veïnes de Sant Feliu, que cada dia han de travessar les vies.

Sota la promesa que es demanarà d’inclusió en els pressupostos de l’Estat, el Govern de Catalunya es deslliura del compromís a invertir a Sant Feliu.

Un greu error que caldria redreçar el més ràpidament possible.

Parlem de valors

Ens trobem en un moment històric molt difícil on la situació econòmica és realment complicada, i moltíssimes famílies no tenen garantits els mínims recursos per arribar a final de mes.

Des de l’Administració i les Institucions Públiques, i molt especialment des dels Ajuntaments, podem i hem d’actuar per reduir al màxim les desigualtats. No és una qüestió d’esquerres o dretes, és una obligació dels partits que governen i dels que estan a la oposició.

És el moment de transmetre els nostres ciutadans confiança, consens i millora de les formes de fer política, que ha de comportar transparència, compromís i respecte, però sobretot la gestió i administració dels recursos municipals en benefici del conjunt dels ciutadans. I en aquest marc i des del respecte i la lleialtat discrepem amb el govern municipal, si considera que en aquests moments han d’anar sols i no han de tenir en compte per a res, la resta de grups que formen part de l’Ajuntament.

I era important començar amb el nostre ideari, per poder parlar de VALORS. Perquè no hi ha res més honorable que dedicar tots els teus esforços, el teu temps i una part de la teva vida a la ciutat on vius i estimes.

Tots els que hem estat membres d’aquest Ajuntament, com alcaldes i alcaldessa, com a regidors i regidores i com a treballadors i treballadores municipals ens hauríem de sentir orgullosos i no hauríem d’admetre que ningú, absolutament ningú i encara menys si ha tingut responsabilitats municipals com a treballador o regidor, pugui atacar la honorabilitat de tots nosaltres.

Quan s’ataca com s’ha atacat en aquests últims anys els representants que han estat escollits pels ciutadans, com el Regidor Josep Lluís Fernández Burgi, de CiU, i especialment als que han estat els seus màxims representants com l’alcalde Juan Antonio Vázquez i l’alcaldessa Lourdes Borrell Moreno, ambdós del partit socialista, i els ataca amb tanta virulència com ho ha fet el president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes, amb denúncies als mitjans de comunicació o davant els tribunals, que han acabat arxivant-se, s’està erosionant els fonaments de la convivència política i s’està destruint la confiança del poble de Sant Feliu en els seus representants. En tots, perquè s’ha volgut associar política i corrupció, però sense que cap jutge o tribunal, hagi donat mai la raó a cap denúncia.

Per això vull parlar de VALORS, perquè un ex-regidor que també ha estat treballador municipal, i que durant anys mitjançant la Federació d’Associacions de Veïns i a títol particular ens ha volgut donar lliçons d’ètica, que ha considerat que tenia la força moral de demanar públicament el vot pels que representaven el seu concepte d’ètica en la vida pública,i que ha volgut convertir-se sense que ningú li hagi legitimat, en jutge acusador contra els regidors i alcaldes d’aquest Ajuntament, erosionant la convivència política, i per desgràcia tenint ressò en alguna formació política, pensant probablement en els rèdits electorals que els hi podia aportar.

Ens ha demostrat que el seu VALOR no era l’ètica, sinó la COBDÍCIA, el fet que ens ha portat al moment més difícil de la nostra història recent, a les majors desigualtats en la societat que coneixem, a la major incertesa pel futur dels joves i dels jubilats, excepte per ell que se l’ha assegurat molt bé, gràcies als diners de tots els veïns i veïnes de Sant Feliu.

A aquesta persona se li ha indemnitzat per ordre d’un Decret de l’alcalde actual, Sr. Jordi San José (ICV), amb més de 55.000€, perquè quan es va jubilar al complir els 65 anys, l’anterior govern del PSC i CiU va considerar, d’acord amb els informes tècnics, que la plaça que ocupava no era necessària, i per tant un cop arribada a l’edat de jubilació, no podia continuar treballant fins els 70 anys, (quedant-li un premi de jubilació per conveni i el cent per cent de la seva pensió).

Per aquest motiu els socialistes hauríem esperat a que fos un tribunal de justícia qui decidís si aquest senyor tenia raó o no. Respectem la decisió de l’alcalde i no volem parlar de legalitats, però com dèiem al principi aquesta decisió s’hauria d’haver consultat a tots els partits, i se’ns hauria d’haver escoltat abans de prendre la decisió de no anar als tribunals. En canvi, aquest nou ric gràcies als impostos dels veïns i veïnes de Sant Feliu, ha pagat una pàgina sencera d’un diari, per justificar l’injustificable i continuar atacant els representants socialistes.

Però si parlem d’ètica hauríem de parlar de l’anterior alcalde, Juan Antonio Vázquez (PSC), que quan va renunciar a l’alcaldia va anar a l’atur, però sense cobrar cap indemnització, o la posterior alcaldessa en les llistes socialistes, que he tornat a viure del mateix negoci familiar, o l’anterior regidor Josep Luís Fernández Burgui (CiU), metge que continua en l’àmbit de la medicina o la resta de Regidores i Regidors socialistes que han tornat a les seves antigues feines, sense que ningú s’hagi enriquit ni un euro pel seu pas per l’Ajuntament, com no pot ser d’una altra manera.

Per això els socialistes ens sentim totalment legitimats per parlar de VALORS, i a exigir a aquest senyor que torni a l’Ajuntament els més de 55.000€ que ha rebut d’indemnització, per tal que es puguin dedicar a famílies sense recursos o a combatre l’exclusió social a Sant Feliu.

Si no ho fa, no estarà legitimat per parlar d’ètica, ni per donar cap lliçó a ningú, i deixarà ben clar que al llarg d’aquests anys, únicament ha perseguit el benefici personal, i el seu únic valor és la COBDÍCIA.

Al govern municipal li volem fer un prec. Que amb tots els grups politics, tinguin representació municipal o no, lluitin per restablir la confiança en la política, i per arbitrar consensos per tirar endavant aquesta ciutat, amb el compromís de tots els grups, davant els difícils reptes que tenim per endavant amb una situació econòmica tan excepcional, per tal d’evitar l’exclusió i limitar al màxim les desigualtats.

El carrer Dr. Brugarolas ha canviat.

A finals de març de l’any passat vam acabar les obres del carrer del Dr. Brugarolas, després d’haver-lo reformat, urbanitzat i transformat en plataforma única de prioritat per als vianants.

Era una obra de reforma que, entre d’altres aspectes, comportava la pacificació del trànsit que necessita la Ciutat i el barri de Roses Castellbell. Va ser un pas més per avançar en les polítiques socials.

Com a alcaldessa, n’estava molt orgullosa de la forma en que l’ajuntament dissenyava els projectes. Es va fer conjuntament amb la col·laboració dels veïns i veïnes, i  més quan es tracta d’obres que permeten un ús directe i una millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.

Amb els veïns es va consensuar absolutament tot. El clavegueram, les telecomunicacions i sistema elèctric, la renovació del paviment, el nou mobiliari urbà, com bancs i papereres, els arbres del carrer, el sentit de la circulació dels cotxes i la col·locació d’una pilona que permetia el pas dels vehicles dels veïns.

De sobte, sense avisar ningú, aquesta setmana l’ajuntament del Sr. San José decideix canviar el sentit de la circulació i d’anul·lar la pilona, cosa que fa que tot el trànsit que ho vulgui circuli per carrer i aparqui sobre les aceres, sense que ningú hi faci res per evitar-ho, tenint en compte que molts vehicles van en contra direcció, amb el perill que això comporta.

L’ajuntament ha transformat una zona de vianants en un carrer obert a la circulació, i el que és més greu, sense donar cap mena d’explicació als veïns i veïnes del c. Dr. Brugarolas.

Després l’alcalde San José s’omple la boca dient que és un gran impulsor de la participació ciutadana i que té en compte la opinió dels veïns.

Em consta que els veïns del carrer ja han començat una recollida de signatures per exposar el seu rebuig a l’acció de l’ajuntament.

Com sempre estic a la disposició de les santfeliuenques i dels santfeliuencs per tal d’ajudar a mantenir la bona cohesió de la nostra ciutat.