El valor de la política

Són moments excepcionals, per això cal trobar solucions immediates i efectives, solucions reals. La ciutat de Sant Feliu de Llobregat compta des d’aquest dimecres amb un recurs més en la nostra lluita contra una de les més injustes conseqüències de l’actual crisi econòmica: Els desnonaments.

Al mes de novembre de 2012, es va aprovar la moció del PSC de Sant Feliu de Llobregat i ICV-EUiA-ISF on es reconeixia la tasca de les plataformes ciutadanes en la conscienciació social i s’expressava la prioritat de totes les forces polítiques d’aquest ajuntament en la defensa de garantir el dret a l’habitatge. I en un dels seus acords es comprometia a coordinar les dades dels desnonaments a través d’un conveni amb el Col·legi de Procuradors de Barcelona.

En aquest sentit, enguany el Col·legi de Procuradors de Barcelona facilitarà a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat la informació sobre els veïns en risc de ser desnonats (amb la seva autorització) per manca de pagament del lloguer o la hipoteca, per cercar vies de resolució.

Així, totes les forces polítiques de l’Ajuntament han mostrat la seva voluntat d'ajudar les persones amenaçades per un desnonament prestant assistència, assessorament o allotjament, si calgués.

Pels socialistes de Sant Feliu, les polítiques d’habitatge són garantia de cohesió social en temps de crisi, una crisi que ha comportat l’augment de l’atur i amb ell, milers de persones en una situació límit que els impedeix cobrir les seves necessitats bàsiques com ara el pagament del seu habitatge habitual.

Cal reaccionar de forma contundent i immediata garantint que les conseqüències de la crisi no recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari: Les famílies.

Els ajuntaments, com a institucions més properes a la ciutadania i coneixedores de primera mà dels seus problemes, no es poden quedar de braços creuats. El Grup Municipal Socialista de la nostra ciutat estarà molt atent al desenvolupament d’aquesta línia de treball i obert a noves mesures que puguin alleugerir en la mesura del possible les greus conseqüències d’aquesta crisi econòmica i social. 

Carta

Sr. Alcalde:

Dada la significación de estas fechas, me voy a permitir escribirle esta carta, ya que después de Papa Noel y los Reyes Magos, usted es la persona con más poder en nuestra ciudad, para incidir en el bienestar de sus ciudadanas y ciudadanos: 

Me gustaría que para el próximo año, no subiesen el IBI, para no contribuir a estrangular más las economías familiares  y si lo hacen, que los ciudadanas y ciudadanos que anteriormente dejaban oír sus protestas en los Plenos, también lo hagan ahora.

Me gustaría que no subiesen las tasas y si no tienen ideas para potenciar los recursos del ayuntamiento de otra manera, que no lo hagan por encima del IPC, como han hecho ( hasta el 5,5%).

Me gustaría que no se inventen impuestos, como el de la tenencia de animales de compañía, gravando más las maltrechas economías de los ciudadanos.

Me gustaría que la “Gent Gran “ de nuestra ciudad, no pierda más poder adquisitivo, de sus ya exiguas pensiones, por culpa del copago a la teleasistencia que ustedes han decidido poner.

Me gustaría que las familias no tuvieran que renunciar a llevar a sus hijos a la guardería y que no tuvieran que hacer más sacrificios, para comprar los libros de texto, por la retirada de las ayudas y por supuesto, que ningún niño se quede sin comer en la escuela pública, también por falta de ayudas.

Me gustaría, que aunque fuese una pequeña parte, los parados de nuestra ciudad (3700) tuviesen opciones a Planes de Ocupación Local, que supongo se le han olvidado, pues no dudo de su interés por los ciudadanos en situación difícil y de su aversión por la retórica y la demagogia.

Me gustaría que los regidores, regidoras y cargos de confianza, por voluntad propia, decidiesen adelgazar el gasto que suponen sus nóminas (como ya lo estuvo con el gobierno anterior) a lo largo de todo el año, y no con una sola paga extra y utilizarlo para ayudar a las personas que menciono en los anteriores párrafos.

Me gustaría que el comercio de nuestra ciudad se sintiese apoyado de forma decidida, con ayudas y bonificaciones en los impuestos y no solo con palabras.

Me gustaría que los dos partidos que nos gobiernan, dejen de estar  preocupados por sus problemas partidistas y equilibrios de poder y se preocupen más por la ciudad , sus ciudadanas y ciudadanos, y que todos sus esfuerzos se dirijan al bien común.

Y por fin, me gustaría, Sr. Alcalde, que la sensatez, el sentido común, la solidaridad y la justicia social le iluminen en este próximo año, sería un gran regalo para todos.

Moltes gràcies i bones festes.

25-N

Que Catalunya es un país mucho más complejo y rico en su diversidad de lo que algunos analistas y estrategas políticos han supuesto, ha quedado demostrado con el resultado de las urnas de este 25-N.                                  

La estrategia del Sr. Mas y de CiU de capitalizar e interpretar la masiva manifestación del 11-S, únicamente en clave independentista y utilizarla como coartada y a modo de plebiscito, para convocar elecciones anticipadas para mantenerse en el poder a pesar de los recortes, copagos y euros  por receta, y para con la excusa de la crisis seguir aplicando políticas neoliberales, exactamente igual que el PP hace en el conjunto del Estado Español, con el  objetivo de desmantelar el sistema social conseguido en estos últimos 30 años, privatizando el máximo posible de servicios, con el  resultado de más desigualdades sociales en educación, sanidad, precariedad del mercado laboral y más cargas impositivas sobre los de siempre, sin tocar impuestos como el de sucesiones, ha resultado absolutamente errónea. No solamente no ha conseguido la gran mayoría, que según ellos necesitaban para llevarnos a la Tierra Prometida de los recortes sin fin, sino que ha perdido 12 diputados con respecto a las elecciones del 2010.

En el programa de TV3 dedicado a las elecciones, ya con los resultados definitivos, una de las conductoras del programa, le preguntaba al Sr. Pere Navarro por su derrota, si después de perder 8 diputados se planteaba la posibilidad de dimitir. Increíble ejercicio de estilo periodístico, cuando en ningún momento se oyó en la “Nostra” -aunque durante estos últimos tiempos y sobre todo durante la campaña ha sido la “Seva”- comentar dicha posibilidad al Sr. Mas después del descalabro sufrido por su partido y él mismo.

El Sr. Mas, después del golpe recibido y haciendo lo imposible para sobreponerse, desde el balcón del hotel Majestic, y sin hacer muy buena cara a los gritos de independencia de sus seguidores, hablaba del día a día de las dificultades sociales, en fin de los problemas reales que preocupan a la gran mayoría de catalanes y catalanas, pero no sonaba creíble, será porque durante toda la campaña electoral ha ejercido de mago y profeta muy lejos  “del poble” al que pretendía representar y al que parece que no es fácil enredar.

En el conjunto del Baix Llobregat el PSC ha sido la fuerza más votada y desde aquí conseguiremos que se nos oiga en el resto de Catalunya y del conjunto del Estado Español. Sin renunciar al derecho a decidir, creemos que el federalismo es la alternativa más sensata.

Quiero agradecer a todas las personas que con su voto han apoyado el proyecto socialista, y manifestarles que no nos resignamos a la gran trampa “de que no hay alternativas” y de la indiferencia “porque no se puede hacer nada”. Si hay alternativas y si podemos hacer mucho.

No podemos olvidar que por encima de los "mercados" y partidos políticos están las personas.   

Falta de transparència i pujada de l’IBI.

En aquests moments de crisi, Sant Feliu de Llobregat té més de 3.700 aturats, moltes famílies de la nostra ciutat tenen algun membre a l’atur i en aquesta crisi la gran majoria hem perdut poder adquisitiu.

No pot ser que la solució a la davallada d'ingressos de l’Ajuntament sigui augmentar l’IBI fins l’any 2015, conjuntament amb les taxes i preus públics entre un 3% i un 5%, a més de disminuir els serveis de recollida d’escombraries i neteja, implantar per primera vegada un copagament en la teleasistència i assistència domiciliaria, la pujada del 14% a les famílies per la quota de les escoles bressol i treure les ajudes dels llibres. Respecte això, el PSC va presentar una moció per ajudar les famílies amb el material escolar que va ser rebutjada amb els vots en contra de ICV-EUA i CIU.

  

El PSC creu que reduint els sous i contractacions de càrrecs de confiança, de caps de protocol i totes aquelles despeses que no siguin imprescindibles, es podrien evitar moltes de les retallades i pujades de taxes.

En resum, els ciutadans pagaran més per menys i pitjors serveis, i la ciutat s’endeutarà i continuarà patint la falta de solidaritat i justícia social dels qui la governen en aquest moments.

11 de setembre

Aquest 11 de setembre Catalunya ha viscut una gran festa de revindicació nacional, una gran festa en la forma, però no pas en el contingut. En la gran i històrica manifestació, s'hi ha trobat el descontent, la ràbia, la impotència, el cansament i els desitjos d'un horitzó esperançador, tot envoltat d'un mar d'estelades, sobre tot per la necessitat de créixer com a país.

De les milers de pancartes, una deia "si vols independència per què votes Convergència?". El Sr. Mas, amb gran habilitat de mag està desviant la nostra atenció fent-nos oblidar les retallades salvatges en matèria social i en sanitat, la ínfima pressió fiscal a les grans fortunes, la eliminació de l'impost de successions i els pactes amb el Partit Popular, partit que va interposar el recurs d'inconstitucionalitat contra el nostre Estatut, i que, contínuament, amb la seva intransigència ataca de paraula i de fets el nostre país. No sé qui signava la pancarta, però no li faltava gens de raó. ¿Creuen realment el Sr. Mas i Convergència (Unió i el seu líder el Sr. Duran Lleida, malgrat la seva presència a última hora, no sembla compartir el mateix objectiu) en la independència de Catalunya, o per altra banda els dos partits conservadors de dretes i neoliberals més importants de l'estat espanyol estant fent una catxa? 

En unes declaracions, el Sr. Rosell president del F C Barcelona, manifesta que en l'hipotètic cas de la independència de Catalunya, el Barça seguiria jugant en la L F P, o sigui, en la lliga de futbol espanyola, i posa com a exemple el Principat de Mònaco, on l'A S Monaco F C juga en la lliga francesa. Però en tal cas i posats a escollir, ¿Perquè no juguem en la lliga francesa? El nostre Barça, màxim exponent del catalanisme triomfant no es resigna a perdre com a contrincant el paradigma del més pur espanyolisme, el Reial Madrid.

No sembla que en l'actual model autonòmic hi càpiga els anhels i necessitats del nostre país. El PSC des d'un punt de vista federalista proposa encaixar Catalunya en un model d'estat en el que podem controlar i administrar els nostres recursos i exigir respecte a la nostra cultura i a l'esforç industrial i econòmic que caracteritza el nostre país, del que sempre s'ha beneficiat el conjunt de l'Estat.

Crec, a títol personal, que si en el futur aquesta alternativa se'n va en orris per la intransigència i la mesquinesa, i el nostre país és oprimit cultural i econòmicament, Catalunya quedarà legitimada per a prendre la decisió oportuna. Visca Catalunya!