Ningú que s’estimi Sant Feliu pot
posar en dubte que cal protegir el Parc Agrari. Per això, la discussió no és
sobre la seva protecció, o no, sinó com fer-la efectiva.
Protegir el Parc Agrari requereix
una actuació constant, decidida, sistemàtica i perllongada en el temps que ho
transformi en un espai net i ordenat, on les diferents activitats agrícoles
existents, siguin compatibles entre si i amb l'accés i el gaudi per la ciutadania en els
espais lúdics propers al riu.
Però avui en dia això no és així.
Avui, es concentren al Parc Agrari massa deixalles que cal netejar,
edificacions fora de norma que cal ordenar i accessos i usos no agrícoles que
s'han de reorientar.
Si realment volem preservar el
Parc aquestes han de ser metes de tots. Però no tothom té les mateixes
responsabilitats; qui esta fent més ús del mateix té més que la resta.
Per això i per fer-ho possible,
primer de tot, es fa necessari impulsar, mitjançant el diàleg i el
convenciment, que totes elles també es posin mans a l'obra. La capacitat
tuïtiva dels poders públics caldrà reservar-la només per a les situacions on es
produeixin actuacions incíviques, actituds obstruccionistes o manifestament
contràries al Parc i l'interès de la ciutat.
D'altra banda, entre els temes a
abordar i resoldre està el desajust entre la realitat existent i la norma legal
que obliga a una extensió mínima per parcel·la de 10.000 m², és a dir una
hectàrea. Aquesta faceta d'adequació física i legal del Pla de Protecció es
farà de forma progressiva - 7 anys - i personalitzada amb totes les
persones afectades.
Cal personalitzar el tracte i
les solucions adequant-les a cada cas concret dins el procés global perquè
tot i que el tema de la dimensió mínima de les parcel·les sigui comú les
situacions són molt dispars entre totes les persones afectades.
Perquè no és igual la situació de
qui té restriccions - fruit de la llei - per transmetre una parcel·la
d'aquestes dimensions , tot i tenir perfectament escripturada i documentada la
propietat, que la de propietaris, que ho són en funció de transmissions verbals
que no s'han formalitzat encara. I evidentment també és diferent a la situació
que viuen els que practiquen l'agricultura en parcel·les arrendades a
propietaris que no podien fer-ho per sota de la dimensió mínima. Per això, cal
personalitzar les solucions.
No obstant això, que sigui
complex aplicar la legalitat no pot ser excusa per no fer-ho.
En tot cas, obligarà a ajustar-se
més i més a cadascuna de les situacions per aconseguir al mateix temps la
protecció del Parc Agrari, netejant-lo, ordenant-lo i reorganitzant-lo i també que
les persones que practiquen l'agricultura, sigui quina sigui, puguin seguir
fent-ho de forma legal i correcta.
Assolir un objectiu sense l'altre
no serà mai la solució. És a dir, no seria ni bo ni útil i, per tant, no seria
una solució un Parc Agrari funcionant de forma bruta i desordenada o al·legal,
com tampoc ho seria un Parc Agrari sense activitat agrícola encara que estigui
net i ordenat. No aconseguir una solució global només afavoreix als veritables
enemics del Parc Agrari, aquells que esperen que fracassi la seva protecció per
justificar l'especulació amb ell.
Per això, protegir el Parc Agrari
és inseparable de solucionar també els problemes de les persones.
Ampliació de la informació de l'ordenació de l'espai agrari
Ampliació de la informació de l'ordenació de l'espai agrari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada