Suben los impuestos y los asesores y regidores a plena dedicación

En el anterior mandato el PSC consiguió bajar el tipo del IBI para devolver 1.300.000€ tras ganar en los tribunales la ilegal subida del mismo que hizo ICV cuando gobernaba con los nacionalistas de CiU en el 2014.

Después del pacto de perdedores con los independentistas para perpetuarse en la Alcaldía los Comunes (antigua ICV) vuelve a las andadas y la primera medida que han tomado es subir los impuestos, el tipo del IBI un 1,2% , la tasa de las basuras un 12%, la zona azul 6,25% y así los servicios a la Gent Gran, Deporte y otras tasas crecen por encima del IPC.

Es intolerable. No necesitaban incrementar la presión fiscal. El PSC dejó las cuentas municipales saneadas con más de 5 millones de superávit y reduciendo la deuda en otro millón. Con ese rédito pueden congelar el tipo del IBI durante todo el mandato, como les hemos propuesto, y más teniendo en cuenta que no tenemos que pagar nada del Soterrament, que próximamente

veremos empezar.

Si en las subidas vuelven a las andadas en los gastos también. Los incrementos pactados entre los Comunes y ERC con el soporte de Tots Som Sant Feliu (JxCAT, para los amigos) se destinan a pagarse más asesores de partido y concejales a sueldo completo. Cuando gobernaba el PSC ni todos sus concejales estaban a sueldo del Ayuntamiento y renunciamos a tener asesores.

Los mayores ingresos también sirven para incrementar la plantilla y premiar a una contrata de basuras que de acuerdo con auditorias realizadas no desempeña adecuadamente el servicio, en lugar de destinarlos a servicios dirigidos a las necesidades de la ciudadanía. Por eso hemos votado no a su presupuesto.

Este es un gobierno sin ideas e iniciativas, manirroto y además obscurantista.

Obscurantista, porque aunque ERC desde la oposición insistía que la ciudadana debía participar y decidir el presupuesto, ahora desde el gobierno no solo no informan ni hacen audiencia pública, sino que han decidido suprimir el proceso por el cada año se proponían y decidan las inversiones que se hacían en los barrios por valor de 400.000 €, como impulsamos nosotros

desde el 2015 hasta 2019. De nuevo, cuando los dejas solos vuelven a las andadas y han pasado de llenarse la boca con participación a suprimirla.

El PSC tiene claro que es imprescindible gobernar para y por las personas, esa es nuestra prioridad, pero también con las personas por eso la participación forma parte nuestra manera de hacer la política. Somos un gran equipo que tenemos la capacidad, las ideas, la ilusión para trabajar para nuestra ciudad y el bienestar de nuestras vecinas y vecinos.

Un mal comienzo para un mandato trascendental

Este mandato se presenta trascendental para Sant Feliu.

No solo porque se materializará el soterramiento de las vías, gracias a la permanente reivindicación de la ciudadanía y a los gobiernos socialistas de Zapatero con el proyecto y de Sánchez con la dotación económica, sino porque tendremos que decidir el futuro de la gran avenida a la que dará lugar el soterramiento y que vertebrará la ciudad en el futuro en 2023.

Pero no solo de soterramiento va a vivir la ciudad durante estos próximos 4 años y las personas que la formamos. También habrá que continuar mejorando lo que hemos conseguido hasta ahora.

Esas eran las dos líneas fundamentales del programa con el que se presentó el PSC y que la ciudadanía respaldó mayoritariamente. 

Por ello vamos a trabajar para que Sant Feliu mejore en todo aquello que tiene que ver  con garantizar los derechos básicos de ciudadanía, vivienda, trabajo, educación, salud, suministros de luz, gas o agua, becas comedor, la limpieza, la seguridad, la calidad

y el mantenimiento de los espacios públicos, la lucha contra el cambio climático y por último, en todo aquello que haga de Sant Feliu una sociedad más igualitaria, respetuosa con la diversidad, equitativa, participativa y cohesionada.

Si el reto es trascendental el comienzo ha sido nefasto, lo que no augura nada bueno para abordarlo con éxito.

No respetar el mandato surgido de las urnas el 26 de mayo ha sido un terrible error que pagaremos todos. Las y los Santfeliuenses valoraron tan positivamente la gestión iniciada por el anterior gobierno de coalición entre ICV i el PSC que le otorgó la mayoría absoluta, eso sí, como primera fuerza los socialistas. 

No respetar ese mandato para dar satisfacción a las necesidades personales de detentar la alcaldía (3 años) y las partidarias,  de poner Sant Feliu al servicio de la independencia, dando lugar a un gobierno minoritario, débil e identitario, entre los Comunes y ERC y con el pacto encubierto de Tots Som Sant Feliu (Junts per Cat), no es bueno para el futuro de la ciudad.

Los votantes de Sant Feliu en Comú Podem que se sientan engañados por el pacto con los independentistas, tienen las puertas abiertas en el PSC, único partido de izquierdas, de progreso, feminista, catalanista y no independentista.

Lo dicho, un mal comienzo para un mandato trascendental. Por ello, las y los socialistas de Sant Feliu nos comprometemos a defender los objetivos con los que nos presentamos y que los Santfeliunses decidieron con su voto, dándonos su confianza al ganar las elecciones.

Una majoria de govern reforçada

Diumenge passat, a les eleccions municipals, la ciutadania va convertir la llista socialista que tinc l’honor de liderar en l’opció majoritària de Sant Feliu de Llobregat. El Partit dels Socialistes de Catalunya va aconseguir dos nous regidors que ens van convertir en la primera força política de la ciutat.

Durant aquests dies, hem pogut llegir diversos anàlisis sobre el resultat d’aquestes eleccions i, en aquest context de negociacions i rumors, vull aprofitar per fer la meva valoració.

El primer de tot, constatar la confiança majoritària de la ciutadania en el PSC per liderar el govern de la ciutat durant aquest mandat que tan important resultarà per al futur de la nostra ciutat, amb un inici de les obres de soterrament imminent. Cal ser conscients també que el resultat electoral no atorga la majoria absoluta a cap força i que caldrà arribar a pactes per conformar el nou govern de la ciutat.

En segon lloc, constatar també que la coalició de govern que va liderar l’Ajuntament en l’anterior mandat (PSC i ICV) surt reforçada, amb un nou regidor, el que significa que una nova coalició de PSC i SFECP (antic ICV) assoleix la majoria absoluta al ple municipal. Aquesta ha estat la nostra opció preferent, la renovació de la coalició de govern existent, així ho vam dir durant la campanya electoral i així ho mantenim, sense entendre aquesta preferència com una exclusió de ningú, sinó com una garantia de bon govern en un mandat que es preveu complex.

En definitiva, en aquestes circumstàncies, i com a força majoritària, els socialistes i les socialistes apel·lem a la responsabilitat i a la generositat per bastir acords majoritaris.

Durant aquests dies postelectorals, hem parlat amb tots els partits i no ens hem tancat a explorar un pacte de forces d’esquerres ampli, que també inclogui ERC. L’única condició de principi que hem posat a aquesta opció  és que el nou govern ha de mantenir la neutralitat política de l’Ajuntament i dels procediments democràtics, amb l’objectiu  de respectar i protegir la diversitat que caracteritza Sant Feliu; un valor positiu propi de les societats obertes que el socialisme democràtic defensa i defensarà. Tanmateix Esquerra no s’ha obert a aquest a possibilitat, prosseguint amb una estratègia contínua d’intent de marginació d’amplis sectors populars de la ciutat i de les forces polítiques que la representen; una estratègia que, com estem veient, porta a l’empobriment col·lectiu.

En aquest context, hem ofert un pacte preferent a SFECP. Tot i que els socialistes i les socialistes hem estat la força majoritària, hem proposat a SFECP compartir l’alcaldia dos anys i dos anys entre Lídia Muñoz i jo mateixa i de consensuar un programa ambiciós entre els dos partits, cosa que no ha de ser problema donades els nombrosos punts de confluència entre els dos programes. Considerem que és el que tocava per responsabilitat amb la ciutat, per compromís amb l’acció de govern realitzada i per aplicar una lectura oberta i en positiu dels resultats electorals.

Bién, aunque puede mejorar

La ciudadanía aprueba la gestión municipal y la de sus servicios municipales, y no solo mantiene la percepción positiva de los mismos sino que incluso la mejora con relación a la de hace 4 años. 

Este es uno de los datos más relevantes de la encuesta de opinión que el Ayuntamiento encargó pasado mes de noviembre pasado a un prestigioso gabinete demoscópico.

La actuación del Ayuntamiento se valora con una nota media de un 5,8 sobre 10, superando la obtenida hace 4 años e igualando el nivel máximo obtenido en el 2006 cuando también los socialistas gobernábamos la ciudad. 

Esa mejora de la valoración global positiva coincide con la puntuación de la ciudadanía sobre los servicios municipales más importantes y representativos, como son: el bus urbano (7,3), las actividades culturales (6,9), las guarderías (6,8), los servicios a las personas mayores (6,6), la atención ciudadana (6,6), la recogida de residuos (6,5), las instalaciones deportivas (6,5), la policía municipal (6,4); el mantenimiento de parques y zonas verdes (6,1); los servicios para jóvenes (6), los servicios para la búsqueda de empleo (5,9); la limpieza viaria y de espacios públicos (5,8) y las ayudas y servicios sociales (5,5). Todos ellos mejoran respecto a hace 4 años y solo la limpieza viaria y de los espacios públicos retrocede levemente.

Con los datos en la mano, es posible afirmar que la gestión municipal desarrollada estos últimos años en los que el PSC de Sant Feliu ha vuelto a tener responsabilidad en el gobierno de la ciudad, ha mejorado. 

No obstante, en sintonía con la ambición permanente de mejora colectiva que nos caracteriza a los socialistas he de proclamar que aspiramos a mejorar todavía  más. La ciudadanía de Sant Feliu lo necesita y lo merece

El próximo mandato será un nuevo espacio de tiempo en el que Sant Feliu ha de continuar progresando y espero poder contribuir con mi esfuerzo, el de mi grupo municipal, nuestras propuestas y el apoyo de la ciudadanía.    

(In) seguridad ciudadana

En Sant Feliu se ha incrementado la sensación de inseguridad ciudadana, convirtiéndose en una preocupación para las vecinas y vecinos de nuestra ciudad.

Para resolverlo primero habrá que reconocer su existencia, conocer su dimensión y actuar en consecuencia.

El crecimiento de la percepción de inseguridad es el resultado de los acontecimientos que se han producido en la ciudad, como el incremento de hurtos en las casa en agosto, la pelea durante las Festes de Tardor, o los más de 14 robos mediante tirones, amenazas y agresiones que protagonizaron un par de jóvenes, sin vínculos con nuestra ciudad, durante dos días y ello a pesar de la rápida y eficaz respuesta policial que permitió detener y encarcelar a estos jovenes.

Aunque la situación global de nuestra ciudad sea mejor que la de otras poblaciones cercanas, no es un consuelo. Toda la ciudadanía de Sant Feliu y especialmente las víctimas directas de esos sucesos, necesitan no solo la solidaridad, el apoyo y la comprensión sino también, y sobre todo, soluciones policiales, convivenciales y sociales necesarias para superar la sensación de inseguridad que se ha generado.

Por eso en el PSC entendemos como legítima y razonable la participación de vecinas y vecinos de la ciudad en una concentración para exigir soluciones a este problema, soluciones que se están aplicando.

Pero esa comprensión se transforma en el más absoluto rechazo de los intentos de instrumentalizar la concentración por parte de fuerzas de extrema derecha, como PxC, añadiendo unos tintes xenófobos e intolerantes que la majoría de la ciudadania no comparte. Acabó de desvirtuase el motivo de la concentración con la presencia de grupos antifascistas, que al recriminar, la presencia de PxC, consiguieron que muchas vecinas y vecinos se sintiesen dolidos al sentirse confundidos con los extremistas, al no ser conscientes de quién convocó la concentración.

A pesar de que la situación ciudadana se ha normalizado, la sensación de inseguridad permanece. El consistorio ha tomado las medidas, que están en su mano poder aplicar, al margen del excelente trabajo realizado por la Policía Local y Mossos.

Sant Feliu ha sido siempre una ciudad de acogida que ha luchado siempre por una buena convivencia, cohesión social y el respecto a la diversidad. Lo que entre todos no podemos tolerar es que la convivencia y la paz ciudadana sea manipulada por oscurós intereses políticos.

El lazo amarillo está de más en la fachada

El PSC de Sant Feliu votó en contra de que el lazo amarillo presida la fachada del Ayuntamiento.

En el Pleno del mes de Abril la moción para imponer el lazo amarillo  presentada al unisonó por los 5 concejales de ERC i el PDCAT,  la antigua Convergencia, prosperó porque contó con el apoyo de 5 de los concejales de ICV-EUiA, el concejal no adscrito y uno de los dos de Veïns per Sant Feliu, el otro se abstuvo.

Votamos en contra porque para el PSC el lazo amarillo representa no solo un objetivo (la independencia) sino también una forma de hacer con la que estamos en absoluto desacuerdo.

Los y las socialistas no estamos - ni estaremos nunca - a favor de la independencia de Catalunya, ni de la ruptura unilateral de nuestras normas fundamentales que nos hemos dado (la Constitución y el Estatut) como el que se perpetró el día 6 y 7 de Setiembre del 2017 en el parlamento catalán, ni de convocatorias de referéndums ilegales, ni de declaraciones unilaterales de independencia como forma de transitar hacia ella. Nada de eso tiene que ver con la democracia.  

Hemos defendido desde hace más de 5 años que la salida a la situación política que vive Catalunya solo es posible a través del dialogo, la negociación y el pacto basado en el respeto a los derechos y libertades fundamentales de toda la ciudadanía y no sobre la base de la imposición de una parte minoritaria de la sociedad sobre la otra.

Y también es conocida nuestra discrepancia con el uso excesivo de la prisión provisional en relación a personas que habiendo estando encausadas todavía no sido juzgadas, por lo que debe prevalecer el principio de presunción de inocencia en relación a los cargos que se les imputan.

De ahí nuestro rechazo a que la fachada del Ayuntamiento de todos esté presidida por el símbolo de una parte, ya que así solo se genera más rechazo, tensión y división entre la ciudadanía y eso es lo que menos necesitamos ahora.

Si el independentismo cometió la equivocación de “forzar la máquina” imponiendo un símbolo de parte, en lugar de trabajar para la superación de los problemas políticos desde la política, lo que  nos resulta incomprensible es que ICV-EUiA haya cometido el tremendo error de apoyarlos.

Sant Feliu siempre se ha manifestado como una ciudad progresista, de izquierdas y no independentista, por eso lamentamos que se nos deje, en exclusiva, la tarea de representar en el Ayuntamiento a las persones de izquierda no independentista de la ciudad, pero no renunciaremos a ella, estamos dispuestos a asumir esa responsabilidad.  

Representaré el PSC en les properes eleccions municipals

Una vegada ha finalitzat el procés de primàries dels i de les socialistes de Sant Feliu de Llobregat, he estat l’única candidata que m’he presentat. A més, he aportat els avals de més del 76% del total de la militància del PSC de Sant Feliu de Llobregat, cosa que agraeixo, ja que suposa la renovació de la confiança en el projecte socialista que encapçalo.

També vull dir que una vegada es porti a terme la formalització de la candidatura, començarà un procés de participació per elaborar el nostre programa per a les municipals 2019. Com sempre hem fet, ens reunirem amb associacions, entitats, veïns i veïnes per tal d’escoltar les seves propostes i fer el millor programa per a la nostra ciutat.

El proper 17 de setembre farem una presentació a la ciutadania que comptarà amb el Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta i que farem al barri de la Salut, en un lloc especial per nosaltres, el Centre Cívic de Tovalloles, on vam acabar durant el nostre govern el projecte de llei de barris amb Pasqual Maragall.

Rectificar és de savis

“Rectificar és de savis” diu la dita. I l’Ajuntament - conjuntament amb una representació del col·lectiu de persones afectades - ha rectificat de forma molt substancial el seu plantejament pel que fa a la presència d’horts al Parc Agrari.

En el meu escrit del passat dia 27 de febrer, amb el títol "Protegir el Parc Agrari. Buscar solucions a les persones", ja plantejava que era possible i necessari fer compatible l’activitat agrària professional amb la no professional, en un entorn net i endreçat. Sincerament, crec que això és el que des del grup municipal socialista hem impulsat i s’ha assolit.

El Pla aprovat inicialment, en el Ple de Febrer, tenia 2 objectius: fomentar l’agricultura professional i aplicar la normativa. El que ara s’ha construït amb el consens de les persones afectades i interessades incorpora un tercer objectiu: “Ordenar les preexistències” Aquest es un del elements importants ja que les persones que fan us dels horts, son les que també posen en valor la necessitat que l’espai  agrari, estigui ordenat, net, per poder fer l’activitat agrària.

Per aconseguir els seus objectius, el Pla inicial plantejava l’opció de reubicar les activitats que avui es desenvolupen en finques “fora d’ordenació”. I ho volia fer en horts municipals situats fora del Parc, alguns en espais a precari perquè són reserva viària com els dels carrer del Pla, o en uns inconcrets i temporalment llunyans nous horts a desenvolupar per l’Ajuntament dintre del Parc Agrari.

En el nou - i qualitativament diferent – Pla, es reconeix el paper de la agricultura no professional com un element de generació d’aliments per l’autoconsum i per tant, com una activitat socialment útil. També s’estableix un conjunt de normes (usos, dimensions i instal·lacions) que permetin als actuals usuaris de les parcel·les continuar fent un ús agricola de les mateixes. I per últim, es prioritzen les actuacions de disciplina urbanístiques en funció de la gravetat de les mateixes i no en funció del  calendari de les etapes previstes.

Això suposa que sense abandonar l’opció dels horts municipals per aquelles persones que vulguin, s’ofereix una solució més potent, assumible i resolutiva per la resta, que els hi permet poder continuar on son però de forma ordenada, al mateix temps que s’evita que n’apareguin nous usos no permesos al Parc.

És doncs una rectificació substancial fruit de la voluntat del govern d’escoltar a les persones afectades i oferir-les sortides, però també d’una voluntat per part d’elles, mitjançant l’Associació d’Amics dels Horts, de negociar i acordar, que personalment vull agrair-les. Així, ambdues parts hem aconseguit fer realitat l’objectiu que considero que ens uneix a totes les santfeliuenques i santfeliuencs: tenir un Parc Agrari net i endreçat on desenvolupar l’activitat agrícola, ja sigui de forma professional o com a no professional.

Potser, l’únic element no positiu que s’ha produït en aquest procés ha estat l’actitud d’una part dels grup municipals a l’oposició. Incapaços de rectificar i de participar en la solució, han intentat continuar essent part del problema, polititzant-lo, sense adonar-se de la profunditat i transcendència de la rectificació consensuada pel Govern i l’Associació d’Amics dels Horts i a la que es podien haver sumat.

Si rectificar és de savis, entossudir-se en el mateix plantejament quan la realitat ha canviat és tot el contrari, és a dir, de no savis.

Cadascú que es situí allà on millor cregui es troba representat.

Perdre un llençol a cada bugada

El Ple del mes d'abril va ser un exemple d'aquesta afirmació.Cada cop que l’indepentisme “tensa la corda” per suports.

Tots els grups polítics van rebutjar la moció que va presentar Ciutadans per retirar la pancarta, que fins llavors era al balcó de l'Ajuntament, amb l'excepció del proponent i el Partit Popular i l'abstenció del grup de Veïns.

Una pancarta que reclamava "llibertat i diàleg" com a fórmula per abordar la sortida a la situació política que s'està vivint a Catalunya des de fa més de 5 anys. Una pancarta que mostrava amb un "no als empresonaments" la discrepància amb l'ús excessiu de la presó provisional en persones que han estat encausades, però encara no han estat jutjades, per la qual cosa ha de prevaler el principi de presumpció d'innocència en relació a els càrrecs que el jutge Llarena els imputa.

Aquests dos raonaments i arguments polítics són tan potents i diàfans que podem subscriure'ls fins i tot persones i grups polítics, com el PSC, que no estem - ni estarem mai - per la independència i les seves decisions unilaterals, ja siguin de trencar la Constitució, l'Estatut i el reglament del Parlament, de convocar referèndums il·legals o de declaracions unilaterals d'independència. En una democràcia només hi ha un camí, el del diàleg, la comprensió, la convivència i el respecte a les diferents voluntats i opinions, així com a les normes per a assegurar la igualtat entre tots.

Així ho vam entendre i per això així ho vam acordar en el seu dia en l'equip de govern.

El rebuig de la proposta de Ciutadans de retirar-la, s'ha de llegir com el que és, l'expressió d'una voluntat per avançar en la solució des de la política i dins de la política, que va més enllà dels límits que l'independentisme té entre la nostra societat i més concretament a la nostra ciutat, on mai ha arribat a la majoria social. Perquè Sant Feliu no és ni ha estat mai independentista.

No obstant això, l'independentisme -primer el PdeCAT en solitari i després conjuntament amb ERC- no estava satisfet i “va tensar la corda”. En la seva fugida cap a endavant volia i necessitava anar més enllà. Per això va plantejar i va sostenir una moció on el llaç groc, que simbolitza la seva proposta partidària de com volen aconseguir la independència, substituís la pancarta del balcó. Pancarta que tan sols tres hores abans s'havia defensat majoritàriament i s'havia aprovat la seva continuïtat per una majoria de 15 vots.

Malgrat el nostre vot en contra, el suport d'ICV-EUiA a la moció independentista, ha fet possible que per una majoria de 12 vots el llaç groc, que representa no només a menys persones, sinó també uns objectius i una forma de fer que genera més rebuig, tensió i divisió entre la ciutadania, pugui presidir la façana de l'Ajuntament de tots.

L'aprovació d'aquesta moció ha estat un profund error polític. És sabut que l'independentisme necessita cohesionar els seus mitjançant la radicalització del seu discurs, lemes i símbols i, darrerament, també les pràctiques. Però amb això no aconsegueix nous adeptes a la seva causa, només que més i més gent es separi amb més decisió d'ells. Per tot això, resulta incomprensible que ICV-EUiA els hagi donat suport.

Protegir el Parc Agrari. Buscar solucions a les persones

Ningú que s’estimi Sant Feliu pot posar en dubte que cal protegir el Parc Agrari. Per això, la discussió no és sobre la seva protecció, o no, sinó com fer-la efectiva.

Protegir el Parc Agrari requereix una actuació constant, decidida, sistemàtica i perllongada en el temps que ho transformi en un espai net i ordenat, on les diferents activitats agrícoles existents, siguin compatibles entre si i  amb l'accés i el gaudi per la ciutadania en els espais lúdics propers al riu.

Però avui en dia això no és així. Avui, es concentren al Parc Agrari massa deixalles que cal netejar, edificacions fora de norma que cal ordenar i accessos i usos no agrícoles que s'han de reorientar.

Si realment volem preservar el Parc aquestes han de ser metes de tots. Però no tothom té les mateixes responsabilitats; qui esta fent més ús del mateix té més que la resta.

Per això i per fer-ho possible, primer de tot, es fa necessari impulsar, mitjançant el diàleg i el convenciment, que totes elles també es posin mans a l'obra. La capacitat tuïtiva dels poders públics caldrà reservar-la només per a les situacions on es produeixin actuacions incíviques, actituds obstruccionistes o manifestament contràries al Parc i l'interès de la ciutat.

D'altra banda, entre els temes a abordar i resoldre està el desajust entre la realitat existent i la norma legal que obliga a una extensió mínima per parcel·la de 10.000 m², és a dir una hectàrea. Aquesta faceta d'adequació física i legal del Pla de Protecció es farà de forma progressiva - 7 anys - i personalitzada amb totes les persones afectades.

Cal personalitzar el tracte i les solucions adequant-les a cada cas concret dins el procés global perquè tot i que el tema de la dimensió mínima de les parcel·les sigui comú les situacions són molt dispars entre totes les persones afectades.

Perquè no és igual la situació de qui té restriccions - fruit de la llei - per transmetre una parcel·la d'aquestes dimensions , tot i tenir perfectament escripturada i documentada la propietat, que la de propietaris, que ho són en funció de transmissions verbals que no s'han formalitzat encara. I evidentment també és diferent a la situació que viuen els que practiquen l'agricultura en parcel·les arrendades a propietaris que no podien fer-ho per sota de la dimensió mínima. Per això, cal personalitzar les solucions.

No obstant això, que sigui complex aplicar la legalitat no pot ser excusa per no fer-ho.

En tot cas, obligarà a ajustar-se més i més a cadascuna de les situacions per aconseguir al mateix temps la protecció del Parc Agrari, netejant-lo, ordenant-lo i reorganitzant-lo i també que les persones que practiquen l'agricultura, sigui quina sigui, puguin seguir fent-ho de forma legal i correcta.

Assolir un objectiu sense l'altre no serà mai la solució. És a dir, no seria ni bo ni útil i, per tant, no seria una solució un Parc Agrari funcionant de forma bruta i desordenada o al·legal, com tampoc ho seria un Parc Agrari sense activitat agrícola encara que estigui net i ordenat. No aconseguir una solució global només afavoreix als veritables enemics del Parc Agrari, aquells que esperen que fracassi la seva protecció per justificar l'especulació amb ell.

Per això, protegir el Parc Agrari és inseparable de solucionar també els problemes de les persones.

Ampliació de la informació de l'ordenació de l'espai agrari

Ni blau, ni vermell ni groc, el lila pel 8M ha de ser l’únic color. #FETS, no paraules només! Vaga 8M

Som el partit de l’esquerra feminista. “Fets, no paraules només”: Les dones només hem avançat en drets amb governs liderats pel feminisme socialista, perquè  sempre l’hem incorporant transversalment a totes les nostres polítiques.

Aquest 8 de març, les entitats feministes han promogut a nivell internacional una vaga laboral, de cura, de consum i estudiantil. Al nostre país, diversos sindicats han convocat vaga laboral, com UGT i CCOO amb una aturada de 2h. Ja l'any passat el PSC va ser el partit pioner en sumar-se a l'aturada internacional del 8M, instant a fer-ho també al Parlament, Congrés i Parlament Europeu.

Com a socialistes, i per tant, feministes, donem tot el nostre suport a la crida feminista internacional i a la vaga convocada per UGT i CCOO. Ho fem des de la responsabilitat i la voluntat de prioritzar a l'agenda social i política la lluita per la igualtat real de drets i oportunitats entre dones i homes, i, especialment, les polítiques contra la violència masclista i la discriminació laboral (d'accés, promoció, bretxa salarial…). 

Per eliminar les diferents situacions de discriminació que pateixen les dones en l'accés a l'ocupació, la promoció, la bretxa salarial, a més de la precarietat i temporalitat, des de l’oposició, hem realitzat en matèria d'igualtat de gènere tot un seguit d’accions com les propostes , del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, o amb les propostes de Llei de la Bretxa Salarial i Llei d’Igualtat Laboral .També impulsem la conciliació, corresponsabilitat i nous usos del temps, fomentem les noves masculinitats, i, per justícia, hem prioritzat dotar de drets les grans invisibilitzades i explotades pel sistema patriarcal i capitalista, les mestresses de casa; així doncs, hem treballat per la Renda Garantida de Ciutadania, manteniment de les pensions no contributives, tornar a reconèixer com a cuidadora no professional amb cotització a qui té cura de persones dependents,... .  

A Catalunya hem patit doblement retallades legals i pressupostàries en polítiques de gènere: des del govern del PP justificant retallades amb l’excusa de la crisi, i des de la Generalitat prioritzant invertir els diners públics per fomentar la guerra de banderes mentre retallen en subvencions a entitats que treballen amb dones en situació de vulnerabilitat, o bé, sota el parany d’una “reorganització eficient”, retallen serveis sensibles com els d’atenció a les dones víctimes de gènere el SIE com el que tenim a Sant Feliu  tal i com portem anys denunciant. Volen visualitzar i reivindicar els drets de les dones amb discapacitat, doblement discriminades pel fet de ser dones i per la seva discapacitat,

La causa on ens hem de trobar aquest 8M, partits i entitats, és la feminista, lluitar pels drets de les dones, sumar i no restar.

En els drets de les dones, ni un pas enrere! Com sempre exigim des del feminisme socialista: FETS, no paraules només!

Solucions. Ara Iceta!

El proper dia 21 de desembre tothom estem cridats a les urnes. Aquestes SÍ son unes votacions com les de sempre, on amb el nostre vot, totes i tots, decidirem quin és el nostre Parlament de Catalunya.

Hem arribat fins aquí desprès de molts anys i el desastre d'aquest últims mesos de la acció dels dos Governs:, el d’Espanya i el de Catalunya, que des dels extrems polítics s’han alimentant mútuament.

El govern de Rajoy responen amb el immobilisme a la demanda majoritària en Catalunya de millor autogovern. I els Governs de Mas i Puigdemont defensant la independència, en contra de la majoria de la ciutadania, saltant-se i anant en contra de les lleis que entre tots ens havien donat: la Constitució i l’Estatut i creant problemes enlloc de construint solucions.

Aquestes eleccions són l’oportunitat per canviar les coses, per construir les solucions que necessitem i això només es podrà aconseguir si a qui elegim, treballa per construir les solucions i no continuant atiant les diferencies i els problemes.

Això només ho pot fer Miquel Iceta, perquè ja està fent el que proposa: construir solucions a aquest “lio”, mitjançant l’acord entre les diferents sensibilitats politiques, com ho demostra que en les llistes del PSC que encapçala s’integren persones d’esquerres com l’ex fiscal anticorrupció Jimenez Villarejo o democratacristians com Ramon Espadaler. 

Solucions en base a l’avenç social, fent que la recuperació de l’economia, l’ocupació de qualitat, l’aprofundiment i millora de l’Estat del Benestar (l’educació, la salut, la lluita contra la pobresa) siguin les preocupacions del futur govern de Catalunya.

I també teixint les aliances – aquí i amb la resta d’Espanya - que refacin les relacions i desfacin les desconfiances mútues que han creat els independentistes i els immobilistes. Catalunya oferirà una solució basada en la lleialtat i responsabilitat federal i rebrà un reconeixement de la seva realitat nacional, alhora que es clarifiquen i millorant el finançament de les competències que gestionarà.

Si vols solucions, vota a Miquel Iceta!!

Situación compleja y difícil

Estos últimos años, estamos viviendo en Catalunya una situación compleja y difícil, que ha tenido consecuencias en la convivencia de los ciudadanos, entre amigos, vecinos y familiares, en muchos casos rompiendo el respeto y la cordialidad imprescindibles para dicha convivencia.

En una sociedad abierta y tolerante como siempre ha sido la catalana, el 50% de ella, por muy bien organizado que esté, no puede imponer su criterio al otro 50% de la sociedad y menos violentando el reglamento del Parlament de Catalunya y atropellando los derechos de la oposición como ocurrió los días 6 y 7 del pasado mes de septiembre.

El pasado 1 de octubre vivimos, en muchos municipios de Catalunya una jornada de represión y violencia policial que aunque se considerase ilegal el Referéndum, en democracia es absolutamente inaceptable y que el Gobierno del PP nunca tenía que haber permitido. A pesar de la DUI y  la posterior aplicación del 155 no se tenía que haber encarcelado a nadie, por lo que pedimos la inmediata liberación de los encarcelados. En el PSC siempre hemos manifestado que ni DUI ni 155.

Al margen de grandes frases y días históricos desde los municipios hemos de seguir trabajando para poder dar soluciones a los problemas cotidianos de nuestras vecinas y vecinos, desde el PSC siempre lo hemos tenido claro primero las personas, es por esto que nuestros esfuerzos van dirigidos a que Sant Feliu sea una ciudad de acogida, amable y cívica que preserve la convivencia y la tolerancia.

Compartimos, todos un mismo espacio: nuestra ciudad, espacios deportivos, centros cívicos, casals de gent gran, biblioteca, escuelas, parques, plazas y calles en nuestros diferentes barrios, en donde pensemos lo que pensemos y que seguro es bien diferente la tolerancia y el respeto se han de imponer como norma de convivencia, para transmitir estos valores a la siguiente generación.

Quiero recordar la lucha de nuestros padres y abuelos, brutalmente reprimidos en muchos casos con  torturas y cárcel, que lucharon para conseguir libertad, igualdad y justicia social, en definitiva la democracia que no teníamos y que conseguimos, en aquel momento con acuerdos y pactos entre partidos de ideologías opuestas. Ahora nos toca a nosotros hacer el esfuerzo de buscar lo que nos une como sociedad, desde el convencimiento de que juntos y solo juntos podremos superar todas las situaciones.

Os animo a participar en las próximas elecciones del 21 de Diciembre para conseguir una Catalunya mejor en una España diferente en una Europa más unida.

 #AraSolucions

 #AraIceta.

Per la igualtat, la cohesió i la justícia social.

El PSC segueix treballant per impulsar que la igualtat, la cohesió i la justícia social estiguin al cap davant de les polítiques que impulsem des del govern de la ciutat.

Aquest ple ha estat una clara demostració d’això, mentre la nostra iniciativa permetia aprovar el "Rescat Social" i  "El Pla d'habitatge, és a dir allò que SÍ afecta a les persones, al seus drets i la seva qualitat de vida, d’altres intentaven desviar l’atenció cap estèrils debats sobre consultes no convocades com PP i C’S o com ERC, PP i Veïns intentaven crear dubtes – evidentment sense cap prova - sobre la netedat de l’acció del govern en relació a l’avançament del seu sou a un funcionari municipal, mitjançant el forçat i inútil intent de reprovació de l’actuació de l’Alcalde  quan ja s’havien corregit els defectes formals.

 

Al PSC  aquests gesticulacions histriòniques i intranscendents  no ens fan perdre ni un moment ni ens desvien dels nostres objectius fonamentals: garantir els drets bàsics per a tothom, fer de Sant Feliu un espai d’oportunitats on desenvolupar els projectes vitals de les persones que la conformen i mantenir la ciutat neta i endreçada.

Un Pla de Rescat Social i un Pla d’habitatge, fet amb les persones i per a les persones que suposen, com es diu ara, un full de ruta que atengui les cinc dimensions fonamentals dels drets basics de la ciutadania: Alimentació, Habitatge, Educació, Treball i Autonomia Personal i amb les que promovem la igualtat d’oportunitats de les persones al llarg de totes les etapes de la seva vida si ho necessiten. Ja sigui a la infància amb  escoles Bressol o servei de menjador, mitjançant la tarifació social segons el nivell de renta amb un topall màxim de 195€, que el PDeCAT (antiga Convergència) volia augmentar-lo a 220€, ajudes al lleure, els llibres escolars, a les beques menjadors, sortides  escolars, el cas de discapacitat monitors per garantir el lleure del infant. A la Joventut amb espais de lleure, com ara el nou Casal de Joves, el carnet Jove, la formació i ocupació o l’habitatge assequible. O a la seva maduresa garantint-los al màxim la seva autonomia personal i dignitat, ja sigui ajudant-los a adequar els seus habitatges perquè pugui seguir vivint el màxim de temps (ascensors, plats de dutxa, etc.), o generant una oferta de Pisos Assistits amb serveis comunitaris per quan això no sigui possible, com sempre ha defensat el PSC, o mitjançant el Servei Atenció Domiciliaria o la teleassistència (gratuïta pera  a tothom que cobri menys de 1000 €) o el manteniment del Carnet Blau i les seves prestacions, també amenaçat pel PDeCAT que demanaven treure’l.

Tot això sense, oblidar les situacions socioeconòmiques personal o familiars que necessiten de suport, fins que no es recuperen, pel que fa a l'habitatge de lloguer social, el pagament d'aigua i llum i la possibilitat de formació i ocupació  per aturats de llarga durada.

Això es que fem: que tothom tingui les mateixes oportunitats sigui quin sigui el seu nivell econòmic i pugui exercir amb plenitud els seus drets lliurement.

Seguimos trabajando, seguimos cumpliendo.

Poco a poco, pero de una forma inexorable temas que formaban parte de nuestras propuestas electorales y que hemos defendido desde hace años avanzan. Los socialistas seguimos trabajando y seguimos cumpliendo lo que prometimos. 

Primero, hace casi un año, fue el IBI y ahora la reforma y ampliación de la tarifación social, dirigida a que nadie por motivos económicos no pueda disfrutar de unos servicios que presta el Ayuntamiento.

La reforma aprobada hace la tarifación social más justa, equitativa y progresiva. El principio fundamental que la inspira es que cada persona pagará un precio individualizado en función del nivel de renta y del número miembros del núcleo familiar al que pertenezca.

Sustituimos el anterior sistema de tramos, que todavía comportaba inequidades, por uno progresivo y progresista. De esa manera, se reconocen derechos a todas las personas y no solo ayudas sociales para quienes más lo necesitan.

Además de a los servicios de las Escoles Bressol (educación y comedor), y la Escola Municipal de Música se aplicará también a los abonos del Estadio de Atletismo y la Piscina de verano.

A partir del próximo enero, el servicio de teleasistencia (la medallita, el boto) será gratis para las personas que tengan unos ingresos inferiores a los 12.000€ al año. Esto significara, que más del 90% de personas que antes pagaban el teleassistencia, ahora no pagaran.

Son unos cambios en la  tarifación social sistema pensados para favorecer a las clases medias de la ciudad. No hacemos que las personas con más renta asuman la rebaja del precio que pagarán aquellas que tienen un nivel de renta más bajo, pues se congelan los precios máximos.

Además, como ninguna tarifa, ni la más alta, cubre el 100% del coste del servicio todas tienen una parte financiada con los impuestos generales, unos más, quien más lo necesita y otros menos.

Esa es nuestra forma de entender y ejercer la solidaridad.

Todo esto nos produce a los socialistas de Sant Feliu, una doble satisfacción, por la forma y por el fondo. Por la forma, porque estos cambios han merecido el apoyo mayoritario de los grupos municipales del Pleno, excepto la abstención parcial del PDECAT (CDC) a los descuentos adicionales para los titulares del Carnet Blau, y por el fondo, porque nuestras propuestas electorales avanzan.