divendres, 16 de març del 2012

8 de març


Cada vegada que s’acosta el 8 de març, sempre hi ha alguna persona que em pregunta perquè se celebra el 8 de març.

I sempre penso que és curiós que aquesta pregunta es repeteixi un any rere l’altre.

El dia 8 de març celebrem el dia internacional de les dones treballadores.

I dones treballadores ho som totes.

Les que treballen a casa, portant la família endavant, anant a comprar, cuinant, cuidant a petits i/o grans, administrant, la a vegades malmesa economia domèstica…

Les dones grans, que no se jubilen mai! I ara amb temps de crisi, ajuden els fills i les filles, es fan, més que mai, càrrec dels nets, acullen els fills que han perdut la feina i/o la casa.

Les que treballem a casa i a fora de casa. A dia d’avui el repartiment de tasques domèstiques entre homes i dones està molt lluny de ser igualitària.

Les dones dediquem dues hores i quart més AL DIA a les tasques de casa que els homes.

El mateix passa amb l’art fet per dones, amb les eines que més es relacionen amb les dones, l’agulla i el fil, el ganxet...

Aquest diumenge a la plaça de la Vila n’hem vist una bona mostra! Però crec que no tenen el reconeixement que es mereixen.

Ara, a més, els drets de les dones, que són Drets Humans, estan patint un retrocés important.

La reforma de la Llei de la Reforma Laboral, aprovada amb els vots del PP i CiU amenaça seriosament els drets de les dones. 

Les dones no poden acumular el temps per l’alletament, poden tenir modificacions en l’horari de la jornada laboral, i poden ser traslladades en un altre lloc de treball, a criteri de l’empresari, encara que siguin mares de nens petits.

I la propera amenaça de retallada s’acosta. La reforma de la Llei de l’avortament. Ho ha anunciat el ministre Gallardón. Ens tornaran a retallar drets! 

Per tot això, i per moltes coses mes, és important continuar celebrant el 8 de marc, amb contingut reivindicatiu!





dijous, 8 de març del 2012

Contra les retallades de drets a les dones!


Manifest 8 de març de 2012

Un any més commemorem el 8 de març, dia internacional de les dones, amb motiu del qual el PSC vol adreçar-se a la societat catalana per tal que es mobilitzi contra la retallada de drets socials i laborals que també les dones estem patint al nostre país.

La crisi colpeja durament moltes famílies. La pobresa té rostre femení. La precarització del món laboral, la retallada de drets socials i les dificultats per acollir-se a les prestacions bàsiques al nostre país fan que avui moltes dones i molts infants visquin en el llindar de la pobresa.

Denunciem que la reforma laboral del govern del PP amb el suport de CIU destrueix anys d’avenços en drets laborals i socials dels treballadors i les treballadores i, dotada d’una gran càrrega ideològica, elimina les fites aconseguides en matèria d’igualtat i sacrifica els drets de conciliació. És una norma extraordinàriament lesiva amb els drets dels treballadors i especialment amb els de les treballadores, doncs dificulta el seu procés d’incorporació i manteniment en el món laboral, no lluita contra la bretxa salarial, no fomenta la presència de dones en igualtat de condicions que els seus companys de feina en àmbits directius i tampoc vetlla pel compliment de la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes. 

Els i les socialistes entenem que la Reforma Laboral del PP precaritza el treball d’homes i dones. És un atac als drets recollits en els convenis col·lectius, que queden en paper mullat en poder ser modificades unilateralment per l’empresariat les condicions de treball que afecten mobilitat, jornada, torns o salari.


L’aplicació de la Llei d’igualtat a partir dels convenis i plans d’igualtat queda molt debilitada davant la facilitat donada per a la desvinculació d’allò pactat per part de l’empresari. L’abús de la contractació femenina en la modalitat de temps parcial no volgut suposa, a més, una minva quant a salari i a generació de drets futurs. 

El PSC denuncia el greu retrocés en la conciliació de la vida laboral, personal i familiar amb el qüestionament del dret a l’hora d’absència per lactància i del dret a la reducció de jornada amb disminució proporcional del salari. A més, la reforma suprimeix el conjunt de bonificacions a la contractació de dones que es reincorporin al mercat laboral després de dos anys de permís per l’atenció d’infants a càrrec. Tot plegat resulta un atac directe al dret de les dones a fer compatible maternitat amb carrera professional, novament subestimant talent: El talent femení.

El món local està patint especialment la manca de finançament per fer front als serveis d’informació i atenció a les dones. Volem alertar que aquesta minva de recursos pot representar el tancament o la precarització de serveis adreçats a la prevenció de violència, a la sensibilització contra aquest fenomen i molt especialment a l’acolliment i recuperació de les dones víctimes de violència.

Les últimes retallades socials del Govern de CiU a Catalunya i del PP a l’Estat espanyol ens fan estar més alerta que mai, i fan més difícil la lluita contra la violència de gènere. No podem fer cap pas enrere perquè encara queda molt camí per recórrer. No podem permetre que la crisi sigui excusa per retirar com a prioritat de l’agenda política el ferm compromís en la sensibilització i eradicació de la violència masclista. 

Hem de seguir recordant que la violència de gènere és una crua realitat amb moltes cares i que es desenvolupa en diversos escenaris, no només en l’àmbit familiar o el laboral. Aquest any, volem fer especial èmfasi en un fenomen de dimensions esfereïdores: l’explotació de persones amb finalitat sexual, una forma d’esclavitud moderna, una violació dels drets humans que constitueix un delicte contra la seguretat humana i contra la seguretat de l’Estat. 

Els i les socialistes hem donat mostres del nostre clar compromís: la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, primera norma legal aprovada pel govern Zapatero, que va dotar Ministeris, Comunitats Autònomes, Ajuntaments i Associacions de recursos legals i econòmics per a la protecció integral de víctimes i menors al seu càrrec i amb la qual vam donar visibilitat a la violència masclista patida històricament per les dones. 

A Catalunya ho hem fet liderant la Llei 5/2008, del 24 d’abril, dels Drets de les Dones per a l’Eradicació de la Violència Masclista, aprovada pel Parlament per unanimitat. Una llei pionera que ha permès la creació de nous serveis i recursos per protegir i atendre les víctimes i promoure la seva autonomia: centenars de milers de dones han pogut ser protegides i salvades del cercle de terror i violència al qual es veien sotmeses al costat dels seus fills i filles, amb el propòsit d’assolir la recuperació de la dignitat i una reincorporació a la societat en plena llibertat. 

Per tots aquests motius: 

• Instem el govern de Catalunya a mantenir el finançament necessari per al món local per garantir la prestació de serveis d’atenció, promoció i informació a les dones, tal i com obliga la Llei 5/2008 dels Drets de les Dones per a l’Eradicació de la Violència Masclista. 

• Instem el Govern de l’Estat a no baixar la guàrdia en l’aplicació de la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. 

Demanem a la societat catalana i a l’espanyola el compromís ferm en defensa dels drets de les dones, especialment quant a la interrupció voluntària de l’embaràs, que pateix un qüestionament constant. Insistim en la importància de l’administració de la píndola de l’endemà, mesura que, sumada a les necessàries campanyes de prevenció, especialment entre les dones més joves, s’ha mostrat realment efectiva contra molts embarassos no desitjats. 

• Exigim responsabilitat als governs de la doble moral de PP i CIU: no és compatible el foment de polítiques de promoció de la natalitat i suport a les famílies, amb la retallada en l’equilibri dels temps dedicats a la vida personal, familiar i professional. 

dissabte, 3 de març del 2012

Cap al futur

Durant aquest mes de febrer ens hem renovat.

L’agrupació dels socialistes de Sant Feliu de Llobregat hem escollit, en assemblea,  els membres de la nova executiva local i com a primer secretari de l’agrupació a Josep Maria Rañé, que també és el president del Consell del Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

En aquesta executiva s’hi ha incorporat gent jove, amb la formació i capacitat de treball que requereixen les necessitats actuals, tant difícils i canviants, en les que mirar el futur sense prejudicis i valentia esdevé una tasca vital.
Aquesta nova executiva enforteix el partit i treballarà per potenciar la presencia del PSC en l’entramat d’entitats associatives i introdueix un model organitzatiu basat en un pla de treball amb l’objectiu de recuperar el lideratge d’aquesta ciutat i el seu govern.
El PSC a Sant Feliu ha liderat aquest vuit últims anys la transformació més gran viscuda per aquesta ciutat. Hem deixat una ciutat preparada per al futur, tant des del punt de vista urbanístic com de la cohesió social, i volem continuar treballant amb transparència i rigor, tenint sempre en compte que l’ajuntament és una eina al servei de tots els ciutadans, i mai per interessos partidistes.

Ens trobem en un moment  en el que és mes important que mai fer polítiques d’esquerres i progressistes, defensar el que s’ha aconseguit amb molts esforços, com en igualtat, benestar, salut, educació, habitatge i justícia social.
La lluita contra la crisis financera no pot ser l’excusa per a destruir els avanços socials, com fan els partits conservadors (PP amb el suport de CiU).

Ens hem marcat uns objectius a complir durant aquest propers anys que ens han de permetre arribar a tots els barris de Sant Feliu i explicar quina és la nostra actuació en la política municipal, per tal que Sant Feliu vagi prosperant cada dia i surti d’aquesta inactivitat municipal que estem vivint a causa de les dues forces politiques que ens governen, i que en lloc de sumar, es resten l’una a l’altra amb conseqüències negatives per a la ciutat.
El PSC de Sant Feliu està disposat a treballar amb força i il·lusió . Amb molta il·lusió. I insisteixo, ara es el moment de mirar el futur amb confiança i valentia.