El Ple del mes d'abril va ser un
exemple d'aquesta afirmació.Cada cop que l’indepentisme “tensa la corda” per
suports.
Tots els
grups polítics van rebutjar la moció que va presentar Ciutadans per retirar la
pancarta, que fins llavors era al balcó de l'Ajuntament, amb l'excepció del
proponent i el Partit Popular i l'abstenció del grup de Veïns.
Una pancarta
que reclamava "llibertat i diàleg" com a fórmula per abordar la
sortida a la situació política que s'està vivint a Catalunya des de fa més de 5
anys. Una pancarta que mostrava amb un "no als empresonaments" la
discrepància amb l'ús excessiu de la presó provisional en persones que han
estat encausades, però encara no han estat jutjades, per la qual cosa ha de
prevaler el principi de presumpció d'innocència en relació a els càrrecs que el
jutge Llarena els imputa.
Aquests dos
raonaments i arguments polítics són tan potents i diàfans que podem
subscriure'ls fins i tot persones i grups polítics, com el PSC, que no estem -
ni estarem mai - per la independència i les seves decisions unilaterals, ja
siguin de trencar la Constitució, l'Estatut i el reglament del Parlament, de
convocar referèndums il·legals o de declaracions unilaterals d'independència.
En una democràcia només hi ha un camí, el del diàleg, la comprensió, la
convivència i el respecte a les diferents voluntats i opinions, així com a les
normes per a assegurar la igualtat entre tots.
Així ho vam
entendre i per això així ho vam acordar en el seu dia en l'equip de govern.
El rebuig de
la proposta de Ciutadans de retirar-la, s'ha de llegir com el que és,
l'expressió d'una voluntat per avançar en la solució des de la política i dins
de la política, que va més enllà dels límits que l'independentisme té entre la
nostra societat i més concretament a la nostra ciutat, on mai ha arribat a la
majoria social. Perquè Sant Feliu no és ni ha estat mai independentista.
No obstant
això, l'independentisme -primer el PdeCAT en solitari i després conjuntament
amb ERC- no estava satisfet i “va tensar la corda”. En la seva fugida cap a
endavant volia i necessitava anar més enllà. Per això va plantejar i va
sostenir una moció on el llaç groc, que simbolitza la seva proposta partidària
de com volen aconseguir la independència, substituís la pancarta del balcó.
Pancarta que tan sols tres hores abans s'havia defensat majoritàriament i
s'havia aprovat la seva continuïtat per una majoria de 15 vots.
Malgrat el
nostre vot en contra, el suport d'ICV-EUiA a la moció independentista, ha fet
possible que per una majoria de 12 vots el llaç groc, que representa no només a
menys persones, sinó també uns objectius i una forma de fer que genera més
rebuig, tensió i divisió entre la ciutadania, pugui presidir la façana de
l'Ajuntament de tots.
L'aprovació
d'aquesta moció ha estat un profund error polític. És sabut que
l'independentisme necessita cohesionar els seus mitjançant la radicalització
del seu discurs, lemes i símbols i, darrerament, també les pràctiques. Però amb
això no aconsegueix nous adeptes a la seva causa, només que més i més gent es
separi amb més decisió d'ells. Per tot això, resulta incomprensible que
ICV-EUiA els hagi donat suport.
