Una Rosa

UNA ROSA

Sola estic... trista i sola en ma cambra,

enyorant-me, i perduda en records,

tot deixant voleiar la mirada

per la suau formosor vellutada

que m'ofrena un joliu pom de flors.

Sento en mí despertar fantasiosos

somnis bell que fa neixer el perfum...

i, lleument, donc als pètals flairosos

el tribut d'uns petons tremolosos

que ma boca desgrana un a un.

D'entre totes, la rosa mes bella,

que talment sembla nacre rosat,

és tot just mitj badada poncella

quina flaire i color meravella;

sembla un ángel que flor s'ha tornat.

La veig trista, eixa flor, entre les altres...

del bell sol deu l'esguard enyorar!

Ha desclòs dugues fulles iguales,

dugues fulles esteses... com ales

freturoses de batre i volar!

Pobra rosa en la terra captiva!

pobra bella enyorant l'aimador!

Ta natura la sento, que és viva

i que és plany del dissort que la priva

d'admirar del cel blau la claror.

Ah, no temis! Al ésser marcida

ta bellesa cauria en l'oblit

i el dolç vent que t'amoixa de dia

ton vellut perfumat occiria

per guarnir-ne catifa a la nit.

Més, jo hi sòc! Quan cauràs desfullada

d'aquest pom, tendrament colliré

aquests pètals que fan ser te alada,

i després... en la meva volada

per la vida en mon llibre et duré.

Joana Raspall

Segon premi de poesia, en el primer Certamen  Literari dels Amics de l'Art i de les Lletres de  Sant Feliu de Llobregat en 1931

Teatre educatiu i divertit

La tasca que es fa en les escoles, per part dels docents, els membres de les AMPA, i de totes i tots els professionals que hi treballen, es importantíssima, ja que d’això depèn que els nostres joves tinguin una bona educació, una completa formació i que adquireixin valors com el compromís i la responsabilitat.

L’aprenentatge que reben les nenes i els nens, també es pot complementar per mitjà d’altres activitats que trenquen en certa manera la rutina, i que ajuden que els joves s’enforteixin a l’hora de prendre decisions i d’afrontar problemes que es presenten en la via quotidiana.

El teatre és una activitat que permet el treball en equip. Cal interactuar amb els companys i companyes. Cal esforçar-se per aprendre’s el guió, saber-lo interpretar i fer-lo entenedor per transmetre’l a la resta de companys i al públic, i en aquest cas ens permet conèixer i difondre la nostra història.

El Col·legi Mare de Déu de la Mercè va representar la setmana passada l’obra “La història del nostre Palau”, emmarcada en els actes d’apadrinament dels actes del Palau Falguera. En aquesta obra hi van actuar tots els alumnes que cursen el 2n curs d’ESO (uns 60 alumnes), i expliquen la història del Palau falguera, des de la seva compra per part del Sr. Jaume Falguera fins l’actualitat.

En aquesta ultima representació s’han incorporat tres personatges il·lustres de la nostra ciutat, l’historiador Llorenç Sans, la poetessa i escriptora Joana Raspall i el professor i pintor Joan Torras Viver, condecorats els dos primers amb la medalla d’or de la ciutat, i la rosa de la ciutat, respectivament.

Presentació a Sant Feliu de La Vanguardia en català

Ahir, a la sala Ibèria, el diari La Vanguardia, que compleix 130 anys d’història, va presentar la nova edició que editarà en català.  Van participar en l’acte el Sr. Miquel Molina, sotsdirector de la Vanguardia, el Sr. Enric Sierra, redactor en cap, el Sr. Lluís Foix, periodista, l’articulista el Sr. Juan José Burniol i jo mateixa, per tal de donar-los la benvinguda a la ciutat.

El Sr. Foix va fer referència al Palau Falguera i la carossa, entre altres detalls de Sant Feliu, i tot fent memòria es felicitava de la remodelació que ha tingut la nostra ciutat.

La Vanguardia és un diari per saber que passa i que ha passat al mon des el moment de la seva aparició, i li agraeixo molt al Sr. Foix, que amb els seus articles, escrits sovint des de la llunyania, ens ha fet obrir els ulls en moltíssimes ocasions.

Aquí, en el Baix Llobregat s’ha lluitat molt per la llengua. Quan feia d’educadora a l’escola recordo per exemple, que era un repte anar utilitzant la llengua catalana a l’hora del pati. Ara, aquesta normalitat d’ús de la llengua permet que la Vanguardia sigui una eina educadora, tant en català, com en castellà. Una nova opció que disposarem de llegir l’actualitat en català.

També vaig fer esment a la nostra poetessa, la Joana Raspall, que amb el seu diccionari de mots, pot enriquir moltíssim el nou diari, que tant de bo tingui una bona tirada i molts lectors en català a partir del mes de maig.