Una Rosa

UNA ROSA

Sola estic... trista i sola en ma cambra,

enyorant-me, i perduda en records,

tot deixant voleiar la mirada

per la suau formosor vellutada

que m'ofrena un joliu pom de flors.

Sento en mí despertar fantasiosos

somnis bell que fa neixer el perfum...

i, lleument, donc als pètals flairosos

el tribut d'uns petons tremolosos

que ma boca desgrana un a un.

D'entre totes, la rosa mes bella,

que talment sembla nacre rosat,

és tot just mitj badada poncella

quina flaire i color meravella;

sembla un ángel que flor s'ha tornat.

La veig trista, eixa flor, entre les altres...

del bell sol deu l'esguard enyorar!

Ha desclòs dugues fulles iguales,

dugues fulles esteses... com ales

freturoses de batre i volar!

Pobra rosa en la terra captiva!

pobra bella enyorant l'aimador!

Ta natura la sento, que és viva

i que és plany del dissort que la priva

d'admirar del cel blau la claror.

Ah, no temis! Al ésser marcida

ta bellesa cauria en l'oblit

i el dolç vent que t'amoixa de dia

ton vellut perfumat occiria

per guarnir-ne catifa a la nit.

Més, jo hi sòc! Quan cauràs desfullada

d'aquest pom, tendrament colliré

aquests pètals que fan ser te alada,

i després... en la meva volada

per la vida en mon llibre et duré.

Joana Raspall

Segon premi de poesia, en el primer Certamen  Literari dels Amics de l'Art i de les Lletres de  Sant Feliu de Llobregat en 1931