Le changement c'est maintenant

Hi ha moments especials a la vida, i el  dijous dia 3 de maig a Toulouse  va ser un d’ells. Tot el grup del PSC del Baix Llobregat, juntament amb els de Barcelona i Girona érem en aquella plaça tant  plena. 

Unes 25.000 persones arribades de tots els indrets de França vivíem i compartíem junts un míting, el de François Hollande, que passarà a la història. 

La reconquesta de la social democràcia en una Europa, que més que mai necessita recuperar els valors de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat, tan oblidats per la dreta neoliberal més deshumanitzada, que l’única finalitat que té és la d’acabar amb l’estat del benestar que tant ha costat construir i que no deixarem que destrueixin. 

Diumenge “le changement” és possible. Demà 6 de maig a França comença el gran canvi que tots esperem.

Conferències als barris

Aquesta és la segona conferència que fem des del PSC en els barris. En aquests moments és quan hem d’estar més a prop que mai de tots els col·lectius i de tots els ciutadans per escoltar-los.

Ens han visitat persones que estan en la primera línia defensant tots els drets que durant 33 anys ens ha costat aconseguir, i ara els estan destruint. Parlem de l'estat del Benestar. I tal com diu el Rubalcaba, "el PP és la brigada de l'enderroc”.

Aquesta vegada ha estat l’Eva Granados. Ens va visitar el divendres a l’oficina FEM BARRI de la plaça de les Roses. L’Eva és diputada al Parlament de Catalunya pel Baix Llobregat, i s’encarrega de les polítiques socials, sent la portaveu de la Comissió de Benestar i Família.

L’Eva ens va explicar quina és la situació actual respecte la manera en que el govern de CiU fa les retallades perjudicant sempre la gent més feble i la que menys recursos té.

Estem vivint uns temps en que ens ho retallen tot. La sanitat, les aportacions per infants en les escoles bressol, passant de 1800€/mes a 1000€/mes, (malgrat estava pressupostada la primera xifra), l’augment de les taxes universitàries, de manera que només els rics podran cursar estudis superiors. 

A més, cada vegada hi ha més persones aturades que reben menys prestacions, i amb aquesta manera d’eliminar prestacions els senyors del PP i de CiU no paren de generar pobresa. 

En lloc de retallar i retallar, podrien treballar per evitar l’evasió fiscal, fent pagar impostos d’acord amb la capacitat econòmica. CiU fa tot el contrari. CiU ajuda a les famílies més acomodades de Catalunya.

Ànims Eva, endavant! Et desitjo tota la força i encert en la teva feina de defensar les polítiques d’esquerres, per tal que les línies vermelles tan sensibles com la SALUT, l’EDUCACIÓ i els SERVEIS SOCIALS no es puguin travessar mai.

Una Rosa

UNA ROSA

Sola estic... trista i sola en ma cambra,

enyorant-me, i perduda en records,

tot deixant voleiar la mirada

per la suau formosor vellutada

que m'ofrena un joliu pom de flors.

Sento en mí despertar fantasiosos

somnis bell que fa neixer el perfum...

i, lleument, donc als pètals flairosos

el tribut d'uns petons tremolosos

que ma boca desgrana un a un.

D'entre totes, la rosa mes bella,

que talment sembla nacre rosat,

és tot just mitj badada poncella

quina flaire i color meravella;

sembla un ángel que flor s'ha tornat.

La veig trista, eixa flor, entre les altres...

del bell sol deu l'esguard enyorar!

Ha desclòs dugues fulles iguales,

dugues fulles esteses... com ales

freturoses de batre i volar!

Pobra rosa en la terra captiva!

pobra bella enyorant l'aimador!

Ta natura la sento, que és viva

i que és plany del dissort que la priva

d'admirar del cel blau la claror.

Ah, no temis! Al ésser marcida

ta bellesa cauria en l'oblit

i el dolç vent que t'amoixa de dia

ton vellut perfumat occiria

per guarnir-ne catifa a la nit.

Més, jo hi sòc! Quan cauràs desfullada

d'aquest pom, tendrament colliré

aquests pètals que fan ser te alada,

i després... en la meva volada

per la vida en mon llibre et duré.

Joana Raspall

Segon premi de poesia, en el primer Certamen  Literari dels Amics de l'Art i de les Lletres de  Sant Feliu de Llobregat en 1931

Oficina municipal

Cada dimarts pel matí rebo en el nostre despatx, ubicat en la segona planta de l’ajuntament, tots els veïns i veïnes de Sant Feliu que ens vulguin transmetre o comunicar alguna inquietud per tal de ser tractada.

En aquest cas els veïns i veïnes del c. Dr. Brugarolas, que tal com van manifestar en el Ple del dia 27, no se senten representats per l’Associació de Veïns Roses Castellbell, m’expliquen el que ha passat darrerament en el carrer.

L’Ajuntament sense consultar res ni parlar res amb els veïns del carrer, de forma unilateral ha decidit canviar el sentit de la circulació i anul•lar la pilona d’accés als vehicles, que fins ara només estava permès als veïns.

La situació actual fa que tot el trànsit circuli per carrer i aparqui sobre les voreres, sense que ningú faci res per evitar-ho, tenint en compte que molts vehicles van en contra direcció, amb el perill això genera.

En el seu moment en el carrer Dr. Brugarolas es va fer una reforma consensuada amb els veïns fins l’últim detall, que comportava la pacificació del trànsit en el barri de Roses Castellbell, i ara estem estudiant quina és la millor manera de fer entendre l’ajuntament de restablir la normalitat que demanen els veïns, respectant l’anterior procés de participació ciutadana que la va dur a terme.

En reiterades ocasions s’ha demanat explicacions a l’equip de govern respecte aquestes actuacions al carrer. En aquest últim Ple, amb la presència dels veïns, vam tornar a preguntar i vam aconseguir que l’ajuntament en els propers dies convoqui una reunió amb els representants dels veïns i veïnes del c. Dr. Brugarolas per tractar aquest tema.

Reforma laboral

El 26 de març ens va visitar el Jaume Collboni. El Portaveu socialista a la comissió d’Empresa i Ocupació va participar en un acte obert a tothom a la Torre del Roser per parlar sobre la reforma laboral.

L’estat ha fet que l’empresa i el treballador no es posin d’acord.

Aquesta reforma s’ha fet de manera unilateral, sense tenir en compte les opinions dels empresaris ni dels treballadors.

Les reformes laborals no creen ocupació. El que crea ocupació es que hi hagi una estratègia i expectativa de negoci, i cobrir les necessitats socials, com l’educació, la salut i l’assistència a la gent gran.

Aquesta reforma laboral no és conciliadora de la vila laboral i familiar. Posa problemes a les mares a l’hora de voler compactar el temps d’alletament. També desapareix la deducció de 100€/mes a les empreses que contractin dones abans dels 2 anys després d’haver estat mares.

L’empresari pot modificar les condicions de treball, horari, torns i mobilitat geogràfica.

Si no s’accepta es rescindeix el contracte i s’indemnitza amb 20 dies/any (fins a 9 mesos).

L’empresa es pot desvincular del conveni col·lectiu després de 2 trimestres de disminució d’ingressos. Això comporta directament la pèrdua d’avanços que s’han anat assolint i guanyant en el temps que tant han costat d’aconseguir.

Quan les coses no van bé, sempre la paguen els mateixos. Els més febles. Retallen els drets dels treballadors, en lloc de proposar una reforma fiscal que faci que els rics paguin més impostos i es persegueixi el frau fiscal.

El PP ha buscat una fórmula per beneficiar els empresaris i els seus amics de la patronal espanyola.

Aquestes reformes, a part de perjudicar-nos, no serveixen per reactivat l’economia i crear ocupació, sinó tot el contrari.

•        No serveix per crear ocupació

•        Facilita i abarateix l’acomiadament

•        Reforça el poder empresarial per modificar unilateralment les condicions de treball, sense negociar amb els treballadors.

•        Discrimina les dones i els aturats, empitjorant les seves condicions de vida. Suposa clarament una discriminació per raó de gènere, propi d’un país masclista.

La vaga és l’única manera que tenim els treballadors de fer força per fer saber que no estem d’acord amb la politica de canvis en el mercat laboral que s’està duent a terme.

El no fer vaga fa entendre l'estat que estem d’acord amb el que ens imposa, i a més, estem afavorint que ho torni a fer quan vulgui.

Per altra banda, no només ens manifestem en contra dels canvis negatius en les nostres relacions laborals, també ho fem en contra dels canvis en l’àmbit social (que van íntimament lligats) i dels que ens estem veiem perjudicats.

No hem arribat fins aquí per que si. Des de la democràcia s’ha fet molta lluita obrera. Els nostres avis treballaven 16 hores diàries, sense vacances i només tenien festa el diumenge. S’ha lluitat molt per arribar fins al dia d’avui, i ara s’ho volen carregar tot.