Una Rosa

UNA ROSA

Sola estic... trista i sola en ma cambra,

enyorant-me, i perduda en records,

tot deixant voleiar la mirada

per la suau formosor vellutada

que m'ofrena un joliu pom de flors.

Sento en mí despertar fantasiosos

somnis bell que fa neixer el perfum...

i, lleument, donc als pètals flairosos

el tribut d'uns petons tremolosos

que ma boca desgrana un a un.

D'entre totes, la rosa mes bella,

que talment sembla nacre rosat,

és tot just mitj badada poncella

quina flaire i color meravella;

sembla un ángel que flor s'ha tornat.

La veig trista, eixa flor, entre les altres...

del bell sol deu l'esguard enyorar!

Ha desclòs dugues fulles iguales,

dugues fulles esteses... com ales

freturoses de batre i volar!

Pobra rosa en la terra captiva!

pobra bella enyorant l'aimador!

Ta natura la sento, que és viva

i que és plany del dissort que la priva

d'admirar del cel blau la claror.

Ah, no temis! Al ésser marcida

ta bellesa cauria en l'oblit

i el dolç vent que t'amoixa de dia

ton vellut perfumat occiria

per guarnir-ne catifa a la nit.

Més, jo hi sòc! Quan cauràs desfullada

d'aquest pom, tendrament colliré

aquests pètals que fan ser te alada,

i després... en la meva volada

per la vida en mon llibre et duré.

Joana Raspall

Segon premi de poesia, en el primer Certamen  Literari dels Amics de l'Art i de les Lletres de  Sant Feliu de Llobregat en 1931

Oficina municipal

Cada dimarts pel matí rebo en el nostre despatx, ubicat en la segona planta de l’ajuntament, tots els veïns i veïnes de Sant Feliu que ens vulguin transmetre o comunicar alguna inquietud per tal de ser tractada.

En aquest cas els veïns i veïnes del c. Dr. Brugarolas, que tal com van manifestar en el Ple del dia 27, no se senten representats per l’Associació de Veïns Roses Castellbell, m’expliquen el que ha passat darrerament en el carrer.

L’Ajuntament sense consultar res ni parlar res amb els veïns del carrer, de forma unilateral ha decidit canviar el sentit de la circulació i anul•lar la pilona d’accés als vehicles, que fins ara només estava permès als veïns.

La situació actual fa que tot el trànsit circuli per carrer i aparqui sobre les voreres, sense que ningú faci res per evitar-ho, tenint en compte que molts vehicles van en contra direcció, amb el perill això genera.

En el seu moment en el carrer Dr. Brugarolas es va fer una reforma consensuada amb els veïns fins l’últim detall, que comportava la pacificació del trànsit en el barri de Roses Castellbell, i ara estem estudiant quina és la millor manera de fer entendre l’ajuntament de restablir la normalitat que demanen els veïns, respectant l’anterior procés de participació ciutadana que la va dur a terme.

En reiterades ocasions s’ha demanat explicacions a l’equip de govern respecte aquestes actuacions al carrer. En aquest últim Ple, amb la presència dels veïns, vam tornar a preguntar i vam aconseguir que l’ajuntament en els propers dies convoqui una reunió amb els representants dels veïns i veïnes del c. Dr. Brugarolas per tractar aquest tema.

Reforma laboral

El 26 de març ens va visitar el Jaume Collboni. El Portaveu socialista a la comissió d’Empresa i Ocupació va participar en un acte obert a tothom a la Torre del Roser per parlar sobre la reforma laboral.

L’estat ha fet que l’empresa i el treballador no es posin d’acord.

Aquesta reforma s’ha fet de manera unilateral, sense tenir en compte les opinions dels empresaris ni dels treballadors.

Les reformes laborals no creen ocupació. El que crea ocupació es que hi hagi una estratègia i expectativa de negoci, i cobrir les necessitats socials, com l’educació, la salut i l’assistència a la gent gran.

Aquesta reforma laboral no és conciliadora de la vila laboral i familiar. Posa problemes a les mares a l’hora de voler compactar el temps d’alletament. També desapareix la deducció de 100€/mes a les empreses que contractin dones abans dels 2 anys després d’haver estat mares.

L’empresari pot modificar les condicions de treball, horari, torns i mobilitat geogràfica.

Si no s’accepta es rescindeix el contracte i s’indemnitza amb 20 dies/any (fins a 9 mesos).

L’empresa es pot desvincular del conveni col·lectiu després de 2 trimestres de disminució d’ingressos. Això comporta directament la pèrdua d’avanços que s’han anat assolint i guanyant en el temps que tant han costat d’aconseguir.

Quan les coses no van bé, sempre la paguen els mateixos. Els més febles. Retallen els drets dels treballadors, en lloc de proposar una reforma fiscal que faci que els rics paguin més impostos i es persegueixi el frau fiscal.

El PP ha buscat una fórmula per beneficiar els empresaris i els seus amics de la patronal espanyola.

Aquestes reformes, a part de perjudicar-nos, no serveixen per reactivat l’economia i crear ocupació, sinó tot el contrari.

•        No serveix per crear ocupació

•        Facilita i abarateix l’acomiadament

•        Reforça el poder empresarial per modificar unilateralment les condicions de treball, sense negociar amb els treballadors.

•        Discrimina les dones i els aturats, empitjorant les seves condicions de vida. Suposa clarament una discriminació per raó de gènere, propi d’un país masclista.

La vaga és l’única manera que tenim els treballadors de fer força per fer saber que no estem d’acord amb la politica de canvis en el mercat laboral que s’està duent a terme.

El no fer vaga fa entendre l'estat que estem d’acord amb el que ens imposa, i a més, estem afavorint que ho torni a fer quan vulgui.

Per altra banda, no només ens manifestem en contra dels canvis negatius en les nostres relacions laborals, també ho fem en contra dels canvis en l’àmbit social (que van íntimament lligats) i dels que ens estem veiem perjudicats.

No hem arribat fins aquí per que si. Des de la democràcia s’ha fet molta lluita obrera. Els nostres avis treballaven 16 hores diàries, sense vacances i només tenien festa el diumenge. S’ha lluitat molt per arribar fins al dia d’avui, i ara s’ho volen carregar tot.

8 de març

Cada vegada que s’acosta el 8 de març, sempre hi ha alguna persona que em pregunta perquè se celebra el 8 de març.

I sempre penso que és curiós que aquesta pregunta es repeteixi un any rere l’altre.

El dia 8 de març celebrem el dia internacional de les dones treballadores.

I dones treballadores ho som totes.

Les que treballen a casa, portant la família endavant, anant a comprar, cuinant, cuidant a petits i/o grans, administrant, la a vegades malmesa economia domèstica…

Les dones grans, que no se jubilen mai! I ara amb temps de crisi, ajuden els fills i les filles, es fan, més que mai, càrrec dels nets, acullen els fills que han perdut la feina i/o la casa.

Les que treballem a casa i a fora de casa. A dia d’avui el repartiment de tasques domèstiques entre homes i dones està molt lluny de ser igualitària.

Les dones dediquem dues hores i quart més AL DIA a les tasques de casa que els homes.

El mateix passa amb l’art fet per dones, amb les eines que més es relacionen amb les dones, l’agulla i el fil, el ganxet...

Aquest diumenge a la plaça de la Vila n’hem vist una bona mostra! Però crec que no tenen el reconeixement que es mereixen.

Ara, a més, els drets de les dones, que són Drets Humans, estan patint un retrocés important.

La reforma de la Llei de la Reforma Laboral, aprovada amb els vots del PP i CiU amenaça seriosament els drets de les dones. 

Les dones no poden acumular el temps per l’alletament, poden tenir modificacions en l’horari de la jornada laboral, i poden ser traslladades en un altre lloc de treball, a criteri de l’empresari, encara que siguin mares de nens petits.

I la propera amenaça de retallada s’acosta. La reforma de la Llei de l’avortament. Ho ha anunciat el ministre Gallardón. Ens tornaran a retallar drets! 

Per tot això, i per moltes coses mes, és important continuar celebrant el 8 de marc, amb contingut reivindicatiu!

Contra les retallades de drets a les dones!

Manifest 8 de març de 2012

Un any més commemorem el 8 de març, dia internacional de les dones, amb motiu del qual el PSC vol adreçar-se a la societat catalana per tal que es mobilitzi contra la retallada de drets socials i laborals que també les dones estem patint al nostre país.

La crisi colpeja durament moltes famílies. La pobresa té rostre femení. La precarització del món laboral, la retallada de drets socials i les dificultats per acollir-se a les prestacions bàsiques al nostre país fan que avui moltes dones i molts infants visquin en el llindar de la pobresa.

Denunciem que la reforma laboral del govern del PP amb el suport de CIU destrueix anys d’avenços en drets laborals i socials dels treballadors i les treballadores i, dotada d’una gran càrrega ideològica, elimina les fites aconseguides en matèria d’igualtat i sacrifica els drets de conciliació. És una norma extraordinàriament lesiva amb els drets dels treballadors i especialment amb els de les treballadores, doncs dificulta el seu procés d’incorporació i manteniment en el món laboral, no lluita contra la bretxa salarial, no fomenta la presència de dones en igualtat de condicions que els seus companys de feina en àmbits directius i tampoc vetlla pel compliment de la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes. 

Els i les socialistes entenem que la Reforma Laboral del PP precaritza el treball d’homes i dones. És un atac als drets recollits en els convenis col·lectius, que queden en paper mullat en poder ser modificades unilateralment per l’empresariat les condicions de treball que afecten mobilitat, jornada, torns o salari.


L’aplicació de la Llei d’igualtat a partir dels convenis i plans d’igualtat queda molt debilitada davant la facilitat donada per a la desvinculació d’allò pactat per part de l’empresari. L’abús de la contractació femenina en la modalitat de temps parcial no volgut suposa, a més, una minva quant a salari i a generació de drets futurs. 

El PSC denuncia el greu retrocés en la conciliació de la vida laboral, personal i familiar amb el qüestionament del dret a l’hora d’absència per lactància i del dret a la reducció de jornada amb disminució proporcional del salari. A més, la reforma suprimeix el conjunt de bonificacions a la contractació de dones que es reincorporin al mercat laboral després de dos anys de permís per l’atenció d’infants a càrrec. Tot plegat resulta un atac directe al dret de les dones a fer compatible maternitat amb carrera professional, novament subestimant talent: El talent femení.

El món local està patint especialment la manca de finançament per fer front als serveis d’informació i atenció a les dones. Volem alertar que aquesta minva de recursos pot representar el tancament o la precarització de serveis adreçats a la prevenció de violència, a la sensibilització contra aquest fenomen i molt especialment a l’acolliment i recuperació de les dones víctimes de violència.

Les últimes retallades socials del Govern de CiU a Catalunya i del PP a l’Estat espanyol ens fan estar més alerta que mai, i fan més difícil la lluita contra la violència de gènere. No podem fer cap pas enrere perquè encara queda molt camí per recórrer. No podem permetre que la crisi sigui excusa per retirar com a prioritat de l’agenda política el ferm compromís en la sensibilització i eradicació de la violència masclista. 

Hem de seguir recordant que la violència de gènere és una crua realitat amb moltes cares i que es desenvolupa en diversos escenaris, no només en l’àmbit familiar o el laboral. Aquest any, volem fer especial èmfasi en un fenomen de dimensions esfereïdores: l’explotació de persones amb finalitat sexual, una forma d’esclavitud moderna, una violació dels drets humans que constitueix un delicte contra la seguretat humana i contra la seguretat de l’Estat. 

Els i les socialistes hem donat mostres del nostre clar compromís: la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, primera norma legal aprovada pel govern Zapatero, que va dotar Ministeris, Comunitats Autònomes, Ajuntaments i Associacions de recursos legals i econòmics per a la protecció integral de víctimes i menors al seu càrrec i amb la qual vam donar visibilitat a la violència masclista patida històricament per les dones. 

A Catalunya ho hem fet liderant la Llei 5/2008, del 24 d’abril, dels Drets de les Dones per a l’Eradicació de la Violència Masclista, aprovada pel Parlament per unanimitat. Una llei pionera que ha permès la creació de nous serveis i recursos per protegir i atendre les víctimes i promoure la seva autonomia: centenars de milers de dones han pogut ser protegides i salvades del cercle de terror i violència al qual es veien sotmeses al costat dels seus fills i filles, amb el propòsit d’assolir la recuperació de la dignitat i una reincorporació a la societat en plena llibertat. 

Per tots aquests motius: 

• Instem el govern de Catalunya a mantenir el finançament necessari per al món local per garantir la prestació de serveis d’atenció, promoció i informació a les dones, tal i com obliga la Llei 5/2008 dels Drets de les Dones per a l’Eradicació de la Violència Masclista. 

• Instem el Govern de l’Estat a no baixar la guàrdia en l’aplicació de la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. 

• Demanem a la societat catalana i a l’espanyola el compromís ferm en defensa dels drets de les dones, especialment quant a la interrupció voluntària de l’embaràs, que pateix un qüestionament constant. Insistim en la importància de l’administració de la píndola de l’endemà, mesura que, sumada a les necessàries campanyes de prevenció, especialment entre les dones més joves, s’ha mostrat realment efectiva contra molts embarassos no desitjats. 

• Exigim responsabilitat als governs de la doble moral de PP i CIU: no és compatible el foment de polítiques de promoció de la natalitat i suport a les famílies, amb la retallada en l’equilibri dels temps dedicats a la vida personal, familiar i professional.