Retallades en sanitat

Estem a finals de juliol i ja comencen a ser molts els usuaris, tant grans com nens, que no poden fer ús del servei d’urgències del CAP el Pla, i s’han de dirigir a l’hospital Moisès Broggi.

Sembla que sigui una broma que una ciutat de més de 45.000 habitants no disposi d’un servei d’urgències a la ciutat -que a més dóna servei als municipis del voltant- i s’hagin de desplaçar fora de Sant Feliu.

Si em permeteu, això és propi d’èpoques passades on els serveis eren escassos i es lluitava per instaurar-los, i en el cas que ja existissin, per millorar-los.

Aquesta és la política del govern de CiU al Parlament de Catalunya, que per estalviar diners –que se’ls gastaran en altres coses que caldria veure si beficiaran directament a la ciutadania- dons opta per suprimir serveis, que pot provocar un col·lapse de les urgències  hospitalàries, i donant prioritat a la sanitat privada sobre la pública.

Segur que si el govern de CiU pensés amb el cap, trobaria altres recursos i mesures d’estalvi que no siguin les retallades a la despesa social, que és imprescindible per mantenir la cohesió social i afavorir la igualtat d’oportunitats.   

Amb això desitjo que ningú prengui mal ni es posi malalt fins el dia 4 de setembre, que teòricament ha de tornar-se a restablir el servei. Com si això es pugues preveure tant fàcilment...

Protesta del dimecres dia 27 contra les retallades en sanitat davant del CAP RAMBLA



El “pedigrí” y Sant Feliu

En estas pasadas elecciones, una fuerza política que ahora tiene responsabilidades de gobierno, hacia bandera y argumento electoral de “ser” de Sant Feliu.

Nada más digno que el pertenecer a un lugar, tener raíces en él y estar orgulloso de ello. Aunque dicha reflexión nos lleva a hacernos las siguientes preguntas: ¿Qué significa ser de San Feliu? ¿Cuándo podemos pensar o afirmar que somos de Sant Feliu? Como recién llegados buscando trabajo o simplemente un lugar para vivir y formar una familia, en este caso de qué margen de tiempo estamos hablando 5 años, 10 años ,15 años, 20 años, 25 años, 30 años o toda la vida y en este caso quien es más de Sant Feliu quien ha nacido aquí o es la 2ª generación o la 3ª o la 4ª o la 5ª y así sucesivamente.

El “ser” de determinado lugar no presupone más inteligencia, talento o capacidad para gestionar las responsabilidades que conlleva gobernar una ciudad, ni siquiera más sensibilidad con el entorno en el que vives, pues la sensibilidad es algo de lo que te dota la naturaleza y no parece que existan determinados lugares donde el nacer suponga un plus de sensibilidad, inteligencia, talento o capacidad. En todo caso uno no puede decidir donde quiere nacer, pero sí donde quiere vivir.

¿Qué significa ser de Sant Feliu?

Solamente ha faltado leer al Sr. Alcalde, en su publicación “Entorn d’Iniciativa”, comentar que “En nuestra ciudad gobernaremos con cuatro personas de Sant Feliu y para Sant Feliu” el resto del gobierno parece, que no ha pasado el examen de “pedigrí”.

Estas reflexiones, hechas en un tono que no quiere perder el sentido del humor, encierran una idea que no tiene nada de humor y sí de preocupación: la exclusión del otro, la idea de que somos mejores que el otro porque no es de aquí .

El gobierno de nuestra ciudad tiene que reflexionar y no utilizar políticas de exclusión ni palabras que puedan dañar la cohesión social por la que tanto hemos trabajado.

Seguiré, desde la oposición, trabajando por Sant Feliu, defendiendo nuestros compromisos, que hemos hecho públicos y que forman parte de nuestro programa electoral.

Polítiques d’esquerres i baixada de sous.

L’ajuntament de Molins de Rei , ha aprovat per acord de Ple que el sou de l’alcalde i els regidors es rebaixarà un 5% i serà de 52.600€ anuals, que també s’aplicarà als directors de serveis i càrrecs de confiança. Aquestes retribucions queden al mateix nivell que l’any 2007, més l’ IPC d'aquests últims 4 anys.

Per altra banda, es manté el que cobren els regidors de govern amb dedicació parcial, els regidors de l'oposició i dels grups municipals.

A Molins aquesta baixada suposarà un estalvi d’uns 250.000 € (segons fonts de Ràdio Molins de Rei).

L’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, i el 1r tinent d’alcalde, Joan Ramon Casals,  també han explicat que s’ha passat de 5 a 4 dedicacions exclusives (tres regidors i l’alcalde) i que també s’ha reduït el número de càrrecs eventuals. Fins ara n’hi havia 8 i ara passen a ser 5.

Una altre política d’esquerres es la que practiquen a Vallirana, on l’equip de govern de l’alcaldessa socialista Eva Martínez ha aprovat una reducció generalitzada de les seves retribucions.

El sou de l’alcaldessa passa a ser de 46.796,6€ i el dels tinents d’alcalde amb dedicació exclusiva passa a ser de 37.437,2€, reduint-se en ambdós casos en un 35%.

Amb aquesta mesura l’ajuntament de Vallirana estalviarà cada any 100.000 €.

A Sant Feliu de Llobregat, al govern del Sr. Jordi San José d’ICV-EUA encara li queda molt per aprendre per fer polítiques d’esquerra adaptades als temps de crisi que estem vivim i que estem patint tots nosaltres i totes les nostres famílies.

No només no congela el sou dels seus regidors, sinó que els hi augmenta fins a un 59 %.

D’ecosocialista no en té res, ja que en lloc de distribuir els recursos per a millorar la ciutat i fer que els santfeliuencs i santfeliuenques gaudeixin d’uns millors serveis, s’ho embutxaquen els seus regidors amb dedicacions exclusives i parcials amb les seves formules rocambolesques dels tipus de parcialitat que el Sr. San José s’inventa, que significarà una despesa de 72.000 € anuals, que és del tot innecessària.

Parlem d'augments de sous

Ja que l’alcalde ha decidit comentar la nota que vaig publicar a la meva Web i oferir una informació inexacta en el seu escrit, crec que és la meva obligació puntualitzar-la.

En primer terme, l’acord del Ple de juny de 2010, com el del 2011, no fixa ni sous nominals ni masses globals, sinó les assignacions que la Corporació fixa per cadascuna de les diferents responsabilitats que poden assumir el regidors amb responsabilitat de govern. En tot cas i com a màxim els dos acords estableixen el numero màxim de representants electes que poden haver en cada categoria retributiva.

En aquest sentit i si no es vol desvirtuar la realitat, la taula comparativa és la següent:

	juny 2010	juny 2011	VARIACIÓ
Càrrec	Retribució	Retribució	Absoluta	Relativa
Alcalde	3.941,28	3.941,28	0,00	0,00%
Tinents Alcalde	3.612,84	3.512,84	-100,00	-2,8%
Regidors amb dedicació exclusiva	2.588,76	3.238,76	650,00	25,1%
Regidors amb dedicació parcial	1.356,60	2.159,00	802,40	59,1%
Regidors amb menys dedicació parcial		1.296,00	1.296,00	∞

La qual cosa verifica la informació apareguda en el meu blog.

Si per contra, allò que es vol és comparar són els costos globals dels equips de govern, s’ha de comparar el cost del govern anterior a les eleccions i el posterior.

No aquell que li vagi millor per  justificar allò que no té justificació  en el context actual i que no es un altre cosa que l’elevació en un 17’9% el cost global del equip de govern. 

La taula comparativa nominal que avala aquesta xifra és la següent:

(*)= L'ajuntament ve obligat a pagar-ho, si tenen antiguitat com a funcionaris ?= Aquestes persones no ténen triennis?

Potser la majoria dels ciutadans desconeixen que els pagaments dels triennis no es una decisió municipal sinó una obligació que la Corporació té quan el regidor o regidora té la condició de funcionari i en funció de la antiguitat que tingui consolidada. Entre empleats públics aquesta informació és molt més habitual, coneguda  i contrastable, raó per la qual el senyor alcalde com autoritat municipal i funcionari públic hauria de ser coneixedor d’aquesta circumstància.

Raó per la qual la informació que conté la taula presentada per l’alcalde en la seva nota és, com a mínim, incorrecta quan no tendenciosa, perquè compara conceptes que no són homogenis i organitza la informació per obtenir un resultat - un suposat creixement del 3% - que li permeti esbossar una justificació, a posteriori, d’una decisió del tot injustificable.

No obstant, un altre dubte s’ha afegeix a l'hora de contrastar la correcció de la informació.

Només les dues persones que apareixien a la nota de l’alcalde son les que tenen dret a percebre triennis? No n'hi ha més?

Hi ha més regidors i regidores que provenen de la funció pública i tenen la condició d’empleats públics. Segur que el cost del govern actual és la quantitat mostrada?

En tot cas, la veritat es que el sobrecost d’aquest equip de govern en relació al que va substituir el passat dia 11 de juny és de 59.227,84 € a l’any (4.230,56x14 pagues) i si tenim en compte el cost de la Seguretat Social a càrrec de l’ajuntament  aquest s’acosta als 75.000 €.

En el Primer Ple el nou govern s’apuja el sou

En el primer  Ple municipal, aquest dijous dia 30 de juny, el nou equip de govern format per  ICV-EUA i CIU  van decidir augmentar els salaris, entre un 20-25%.

Parlem de 650 € bruts mensuals per regidor per 14 pagues les dedicacions exclusives, i de 803 € bruts mensuals per regidor per 14 pagues les dedicacions parcials, amb el seu cost afegit que correspon a la Seguretat Social, sense tenir en compte l’actual  situació econòmica  i les mesures que l’anterior govern format per PSC i CIU varem adoptar al juny del 2010, amb el vot a favor del grups ICV-EUA i PP, en les que es va acordar  baixar els sous, per l’alcalde i tinents d’alcalde amb dedicació exclusiva en un 8%, pels regidors i regidores amb dedicació exclusiva en un 6% i per a als regidors i regidores amb dedicació parcial en un 5%.

Això vol dir que els regidors amb dedicació exclusiva passen de cobrar 2.588,76 € a cobrar 3.238,76 €, i els de dedicació parcial passen de cobrar 1.356,60 € a cobrar, segons formula del Sr. Sant José, si la parcialitat es de 2/3 parts de la jornada 2.159,17€ i si és de 2/5 parts 1.295,50 € mensuals bruts per 14 pagues.

En el Ple vaig demanar al Sr. San José, responsable d’aquesta pujada que mantingués la reducció aprovada al 2010 per totes les forces politiques i que no fes cap augment.

Sr. San José, li recordo que el salari mínim interprofessional es de 641,40 € mensuals.

Amb la seva pujada es podria haver creat ocupació.

Calculi vostè mateix la quantitat d’aturats i aturades de Sant Feliu, que podria contractar a través dels Plans Parcials d’ocupació com ho va fer el PSC en l’anterior legislatura.

¿El Govern del Sr. Jordi San José i de la Sra. Rosa Maria Martí podrà mirar a la cara dels aturats i de les famílies de Sant Feliu que cobren sous en el millor dels casos mileuristes, amb les dificultats que tenen avui en dia?

Els funcionaris i el personal laboral d’aquest Ajuntament, que des de l’aplicació del Reial Decret-Llei 8/2010 perceben un 5% menys de mitjana en les seves nòmines són els que a través de les tasques que tenen assignades fan que funcioni l’administració que ha d’oferir serveis a la ciutadania, i no és just que recaigui només sobre les seves esquenes el pes de les retallades econòmiques.

Ara potser podrem començar a entendre el perquè d’aquest pacte de govern entre CIU i ICV-EUA.

Nosaltres, els del PSC estem molt orgullosos de la feina feta aquesta passada legislatura, de la creació de llocs de treball i dels diferents plans de formació i ocupació local que varem posar em marxa.

I per suposat si la responsabilitat de governar fos nostra, continuaríem treballant en la racionalització de la despesa.