diumenge, 22 d’abril de 2012

Una Rosa


UNA ROSA

       Sola estic... trista i sola en ma cambra,
enyorant-me, i perduda en records,
tot deixant voleiar la mirada
per la suau formosor vellutada
que m'ofrena un joliu pom de flors.

       Sento en mí despertar fantasiosos
somnis bell que fa neixer el perfum...
 i, lleument, donc als pètals flairosos
el tribut d'uns petons tremolosos
que ma boca desgrana un a un.

       D'entre totes, la rosa mes bella,
que talment sembla nacre rosat,
és tot just mitj badada poncella
quina flaire i color meravella;
sembla un ángel que flor s'ha tornat.

       La veig trista, eixa flor, entre les altres...
del bell sol deu l'esguard enyorar!
 Ha desclòs dugues fulles iguales,
dugues fulles esteses... com ales
freturoses de batre i volar!

      Pobra rosa en la terra captiva!
pobra bella enyorant l'aimador!
Ta natura la sento, que és viva
i que és plany del dissort que la priva
d'admirar del cel blau la claror.

       Ah, no temis! Al ésser marcida
ta bellesa cauria en l'oblit
i el dolç vent que t'amoixa de dia
ton vellut perfumat occiria
per guarnir-ne catifa a la nit.

       Més, jo hi sòc! Quan cauràs desfullada
d'aquest pom, tendrament colliré
aquests pètals que fan ser te alada,
 i després... en la meva volada
per la vida en mon llibre et duré.

                   Joana Raspall

Segon premi de poesia, en el primer Certamen  Literari dels Amics de l'Art i de les Lletres de 
Sant Feliu de Llobregat en 1931