11 de setembre

Aquest 11 de setembre Catalunya ha viscut una gran festa de revindicació nacional, una gran festa en la forma, però no pas en el contingut. En la gran i històrica manifestació, s'hi ha trobat el descontent, la ràbia, la impotència, el cansament i els desitjos d'un horitzó esperançador, tot envoltat d'un mar d'estelades, sobre tot per la necessitat de créixer com a país.

De les milers de pancartes, una deia "si vols independència per què votes Convergència?". El Sr. Mas, amb gran habilitat de mag està desviant la nostra atenció fent-nos oblidar les retallades salvatges en matèria social i en sanitat, la ínfima pressió fiscal a les grans fortunes, la eliminació de l'impost de successions i els pactes amb el Partit Popular, partit que va interposar el recurs d'inconstitucionalitat contra el nostre Estatut, i que, contínuament, amb la seva intransigència ataca de paraula i de fets el nostre país. No sé qui signava la pancarta, però no li faltava gens de raó. ¿Creuen realment el Sr. Mas i Convergència (Unió i el seu líder el Sr. Duran Lleida, malgrat la seva presència a última hora, no sembla compartir el mateix objectiu) en la independència de Catalunya, o per altra banda els dos partits conservadors de dretes i neoliberals més importants de l'estat espanyol estant fent una catxa? 

En unes declaracions, el Sr. Rosell president del F C Barcelona, manifesta que en l'hipotètic cas de la independència de Catalunya, el Barça seguiria jugant en la L F P, o sigui, en la lliga de futbol espanyola, i posa com a exemple el Principat de Mònaco, on l'A S Monaco F C juga en la lliga francesa. Però en tal cas i posats a escollir, ¿Perquè no juguem en la lliga francesa? El nostre Barça, màxim exponent del catalanisme triomfant no es resigna a perdre com a contrincant el paradigma del més pur espanyolisme, el Reial Madrid.

No sembla que en l'actual model autonòmic hi càpiga els anhels i necessitats del nostre país. El PSC des d'un punt de vista federalista proposa encaixar Catalunya en un model d'estat en el que podem controlar i administrar els nostres recursos i exigir respecte a la nostra cultura i a l'esforç industrial i econòmic que caracteritza el nostre país, del que sempre s'ha beneficiat el conjunt de l'Estat.

Crec, a títol personal, que si en el futur aquesta alternativa se'n va en orris per la intransigència i la mesquinesa, i el nostre país és oprimit cultural i econòmicament, Catalunya quedarà legitimada per a prendre la decisió oportuna. Visca Catalunya!