El que és ètic i és immoral

No hi ha dia que no ens duem un sobresalt. La crisi econòmica, l'atur i la corrupció s'han convertit en la nostra quotidianitat. No és estrany que la gran majoria de ciutadanes i ciutadans ens perceben com el problema, quan hauríem de ser la solució, o com a mínim part d'ella, dipositaris de la confiança que va vinculada al vot. 

Sense entrar en la política d'alta volada, des de la qual és molt fàcil perdre de vista el ciutadà, tenim l'oportunitat des de la política de proximitat, la municipal, de demostrar que podem ser útils a la nostra ciutat i els seus ciutadans. Això pot ser així quan s'aposta per polítiques de consens no partidistes en les què el concepte del públic no va lligat a unes sigles. En cas contrari es governa només mirant cap a un costat i les decisions municipals solen estar determinades per la ideologia, on entenc que hi ha l'objectiu de perpetuar-se, moltes vegades allunyada del bé comú. 

El govern de la nostra ciutat ha dilapidat, en poc menys de 2 anys tota la credibilitat que podia haver acreditat fent polítiques socials solidàries i amb bonificacions en taxes i impostos, duent a terme una política ètica i transparent. 

La nostra ciutat és una de les més cares del Baix Llobregat per obrir qualsevol tipus de negoci. Quan cada dia tanca un comerç, no sembla una mesura intel·ligent el no fer res.

Les taxes s'incrementen per sobre de l'IPC, i es treuen de la màniga nous impostos com tenir animals de companyia. L'IBI puja. Ara es duen a terme moltes reunions per a explicar que passa amb això de l'IBI, però la veritat és que només el PSC ha presentat al·legacions, i en la sala de plens es troba a faltar la pressió veïnal que hi havia durant l’anterior legislatura, quan l'IBI cada any baixava un 2% per voluntat política del PSC.

S'incrementa des del primer dia la despesa en sous de regidors i nòmines de nou personal, sense que fins ara, l' Alcalde, hagi accedit a mostrar al PSC els expedients d'aquestes contractacions, que s'han demanat fa més d'un any.

Per descomptat que no parlem de legalitat o il·legalitat, parlem de transparència, del què és ètic i del què és immoral. Els polítics amb responsabilitats de govern no poden convertir-se en una casta privilegiada, ans tot el contrari, qualsevol decisió política i tot cèntim gastat que s'aparti de l'objectiu del bé comú i de millorar la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans, és immoral i contribuirà a engrandir la percepció que ens hem convertit en un problema.