25-N

Que Catalunya es un país mucho más complejo y rico en su diversidad de lo que algunos analistas y estrategas políticos han supuesto, ha quedado demostrado con el resultado de las urnas de este 25-N.                                  

La estrategia del Sr. Mas y de CiU de capitalizar e interpretar la masiva manifestación del 11-S, únicamente en clave independentista y utilizarla como coartada y a modo de plebiscito, para convocar elecciones anticipadas para mantenerse en el poder a pesar de los recortes, copagos y euros  por receta, y para con la excusa de la crisis seguir aplicando políticas neoliberales, exactamente igual que el PP hace en el conjunto del Estado Español, con el  objetivo de desmantelar el sistema social conseguido en estos últimos 30 años, privatizando el máximo posible de servicios, con el  resultado de más desigualdades sociales en educación, sanidad, precariedad del mercado laboral y más cargas impositivas sobre los de siempre, sin tocar impuestos como el de sucesiones, ha resultado absolutamente errónea. No solamente no ha conseguido la gran mayoría, que según ellos necesitaban para llevarnos a la Tierra Prometida de los recortes sin fin, sino que ha perdido 12 diputados con respecto a las elecciones del 2010.

En el programa de TV3 dedicado a las elecciones, ya con los resultados definitivos, una de las conductoras del programa, le preguntaba al Sr. Pere Navarro por su derrota, si después de perder 8 diputados se planteaba la posibilidad de dimitir. Increíble ejercicio de estilo periodístico, cuando en ningún momento se oyó en la “Nostra” -aunque durante estos últimos tiempos y sobre todo durante la campaña ha sido la “Seva”- comentar dicha posibilidad al Sr. Mas después del descalabro sufrido por su partido y él mismo.

El Sr. Mas, después del golpe recibido y haciendo lo imposible para sobreponerse, desde el balcón del hotel Majestic, y sin hacer muy buena cara a los gritos de independencia de sus seguidores, hablaba del día a día de las dificultades sociales, en fin de los problemas reales que preocupan a la gran mayoría de catalanes y catalanas, pero no sonaba creíble, será porque durante toda la campaña electoral ha ejercido de mago y profeta muy lejos  “del poble” al que pretendía representar y al que parece que no es fácil enredar.

En el conjunto del Baix Llobregat el PSC ha sido la fuerza más votada y desde aquí conseguiremos que se nos oiga en el resto de Catalunya y del conjunto del Estado Español. Sin renunciar al derecho a decidir, creemos que el federalismo es la alternativa más sensata.

Quiero agradecer a todas las personas que con su voto han apoyado el proyecto socialista, y manifestarles que no nos resignamos a la gran trampa “de que no hay alternativas” y de la indiferencia “porque no se puede hacer nada”. Si hay alternativas y si podemos hacer mucho.

No podemos olvidar que por encima de los "mercados" y partidos políticos están las personas.   

Falta de transparència i pujada de l’IBI.

En aquests moments de crisi, Sant Feliu de Llobregat té més de 3.700 aturats, moltes famílies de la nostra ciutat tenen algun membre a l’atur i en aquesta crisi la gran majoria hem perdut poder adquisitiu.

No pot ser que la solució a la davallada d'ingressos de l’Ajuntament sigui augmentar l’IBI fins l’any 2015, conjuntament amb les taxes i preus públics entre un 3% i un 5%, a més de disminuir els serveis de recollida d’escombraries i neteja, implantar per primera vegada un copagament en la teleasistència i assistència domiciliaria, la pujada del 14% a les famílies per la quota de les escoles bressol i treure les ajudes dels llibres. Respecte això, el PSC va presentar una moció per ajudar les famílies amb el material escolar que va ser rebutjada amb els vots en contra de ICV-EUA i CIU.

  

El PSC creu que reduint els sous i contractacions de càrrecs de confiança, de caps de protocol i totes aquelles despeses que no siguin imprescindibles, es podrien evitar moltes de les retallades i pujades de taxes.

En resum, els ciutadans pagaran més per menys i pitjors serveis, i la ciutat s’endeutarà i continuarà patint la falta de solidaritat i justícia social dels qui la governen en aquest moments.

11 de setembre

Aquest 11 de setembre Catalunya ha viscut una gran festa de revindicació nacional, una gran festa en la forma, però no pas en el contingut. En la gran i històrica manifestació, s'hi ha trobat el descontent, la ràbia, la impotència, el cansament i els desitjos d'un horitzó esperançador, tot envoltat d'un mar d'estelades, sobre tot per la necessitat de créixer com a país.

De les milers de pancartes, una deia "si vols independència per què votes Convergència?". El Sr. Mas, amb gran habilitat de mag està desviant la nostra atenció fent-nos oblidar les retallades salvatges en matèria social i en sanitat, la ínfima pressió fiscal a les grans fortunes, la eliminació de l'impost de successions i els pactes amb el Partit Popular, partit que va interposar el recurs d'inconstitucionalitat contra el nostre Estatut, i que, contínuament, amb la seva intransigència ataca de paraula i de fets el nostre país. No sé qui signava la pancarta, però no li faltava gens de raó. ¿Creuen realment el Sr. Mas i Convergència (Unió i el seu líder el Sr. Duran Lleida, malgrat la seva presència a última hora, no sembla compartir el mateix objectiu) en la independència de Catalunya, o per altra banda els dos partits conservadors de dretes i neoliberals més importants de l'estat espanyol estant fent una catxa? 

En unes declaracions, el Sr. Rosell president del F C Barcelona, manifesta que en l'hipotètic cas de la independència de Catalunya, el Barça seguiria jugant en la L F P, o sigui, en la lliga de futbol espanyola, i posa com a exemple el Principat de Mònaco, on l'A S Monaco F C juga en la lliga francesa. Però en tal cas i posats a escollir, ¿Perquè no juguem en la lliga francesa? El nostre Barça, màxim exponent del catalanisme triomfant no es resigna a perdre com a contrincant el paradigma del més pur espanyolisme, el Reial Madrid.

No sembla que en l'actual model autonòmic hi càpiga els anhels i necessitats del nostre país. El PSC des d'un punt de vista federalista proposa encaixar Catalunya en un model d'estat en el que podem controlar i administrar els nostres recursos i exigir respecte a la nostra cultura i a l'esforç industrial i econòmic que caracteritza el nostre país, del que sempre s'ha beneficiat el conjunt de l'Estat.

Crec, a títol personal, que si en el futur aquesta alternativa se'n va en orris per la intransigència i la mesquinesa, i el nostre país és oprimit cultural i econòmicament, Catalunya quedarà legitimada per a prendre la decisió oportuna. Visca Catalunya!

Les contradiccions de CiU

Després de reviure durant gairebé quinze mesos de govern municipal, no cal ser gaire espavilat per adonar-nos que aquest ajuntament no farà res per Sant Feliu.

A Sant Feliu, amb aquesta manera de no fer res i d'aguantar i d’anar fent passar el temps, ens portarà un retard de 4 anys, més els que ja portava durant els anys de govern d'ICV, amb respecte les ciutats veïnes, com Sant Just, Molins de Rei, Esplugues o Sant Joan, per anomenar-ne algunes.

No avancem en res. No es promou el comerç, ni les obres públiques, ni la millora de carrers, ni la disminució del trànsit per les vies de Sant Feliu.

Això està passant a Sant Feliu, perquè l'equip de govern no es creu res. De fet no tenen confiança entre ells. ICV i CiU no s'entenen.

A més, em de tenir en compte que CiU, durant el que portem de legislatura ha demostrat que no sap el que vol, ni té la més mínima idea de cap on vol anar.

El que sí que sap CiU és tirar enrere totes les polítiques socials i educatives. Això ens ho ha demostrat sobradament a tots.

Durant aquest temps que portem de mandat, CiU s’ha contradit respecte l’anterior legislatura d’una manera tant natural per ells, que ho és tot menys seriosa.

Amb el PSC ha estat durant vuit anys a favor de l’ajuda de llibres escolars. Amb ICV vota en contra de la moció presentada pel PSC a favor de les ajudes per libres escolars.

Amb el PSC està a d'acord amb planejament de la zona del Torrent del Duc i del soterrament. Amb ICV signa un conveni amb la UPF per revisar el planejament del Torrent del Duc, que ens costa 22.000 €, i vol revisar el tema del soterrament.

Amb el PSC vota a favor de fer un CUAP (Centre d’Urgències Primàries en el Pla). Amb ICV vota a favor de no fer el CUAP a Sant Feliu.

Amb el PSC vota a favor de ser el model a seguir a Catalunya amb la creació de la Taula Cívica. Amb ICV vota a favor de treure la Taula Cívica.

Amb el PSC vota a favor de baixar els sous dels càrrecs politics un 8%. Amb ICV vota a favor de apujar-se els sous dels càrrecs politics 6.000 € cada mes.

Amb el PSC van optar per la teleassistència gratuïta. Amb ICV volen que els santfeliuencs i santfeliuenques paguem per aquest servei.

Amb el PSC estaven d'acord amb la congelació dels preus de les Escoles Bressol. Amb ICV apugen el preu de les Escoles Bressol un 14%.

A part de tant anar en contra de Sant Feliu, estaria bé que CiU defensés en el Parlament de Catalunya la ciutat de Sant Feliu. No serveix de res dir que vols les urgències a l'ambulatori en horari nocturn, i després votar en el Parlament que no.

El que sí que veurem serà com inauguren, les vegades que sigui necessari, les obres que van fer conjuntament amb el PSC, com el nou arxiu i l'escola bressol Fàbregas.

Ni tren, ni tramvia, ni metro, ni carril bus en vuit anys

Ens agradi o no, el Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2011-2020, aprovat provisionalment per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) el passat dia 13 de juliol ho diu molt clar:

• 2015:  Es licitarà el soterrament de les vies dels tren, fins el 2020 no estarà acabat (pag.174-175).
• 2015: Està redactat el projecte de Carril Bus en la B23, fins el 2020 no estarà acabat (pag. 218-219).
• 2016: S’estarà “redactant” el projecte del Trambaix fins el Centre, sense data de construcció, perquè va per sobre les vies soterrades (pag. 146-147).
• 2020: Estarà “redactat” el projecte constructiu per portar la L3 del Metro a Sant Feliu, sense data de realització (pag. 122-123).

Accés al Pla Director d’Infraestructures

És a dir, com a mínim trigarem 8 anys a tenir tot allò que afecta directament Sant Feliu, ja sigui Tren, Tramvia, Metro o carril bus. Just quan acaba aquest Pla.   

Aquest és malauradament el desolador resum de quan pensa actuar a Sant Feliu l’ATM, un consorci on la Generalitat té majoria. L’únic element que es concreta és que el Trambaix, l'any 2015, anirà tot recte fins al Pont d’Esplugues i que el metro s’acosta, perquè la L-3 arribarà a aquella ciutat abans del 2020. 

   

Resulta evident que per a Sant Feliu el soterrament es la primera peça de tot. Sense ell no hi ha possibilitat que la resta d’elements es puguin realitzar. D’aquí la seva importància i transcendència i la preocupació  extrema del PSC de Sant Feliu, per aquesta planificació temporal .

Tot i les declaracions de l'alcalde San José l’Alcalde, on expressa la seva satisfacció sobre el PDI 2011-2020, perquè "es recull el compromís i el finançament del soterrament”, s’oblida que en la pagina 241 es diu, negre sobre blanc, que “per les inversions titularitat de l’Estat –i aquesta n'és una- el PDI només té un caràcter indicatiu”. 

És per això que des del PSC demanem de l’actual equip de govern municipal d’ICV-EUiA i CiU que:

• No accepti com a bona la data del 2015 per a licitar les obres del soterrament, que ja té un projecte constructiu definitiu.

• Signi definitivament amb el Govern de Catalunya el repartiment dels costos que ens corresponen a les dues administracions, doncs a hores d'ara, aquest és el principal obstacle que paralitza el soterrament.

• Posi en valor el suport al soterrament  de les forces polítiques assolit de forma reiterada en el Parlament de Catalunya.
• Desplegui una tasca de foment del consens entre les forces polítiques de Sant Feliu.
• Treballi per accelerar l’arribada de la L-3 del metro, fent que el projecte es realitzi en una sola fase. Per això caldrà que abandonin  les pràctiques obstruccionistes als traçats previstos com feien en el passat amb el TramBaix, on feien perdre inútilment el temps i les  oportunitats. 

En aquet sentit, com sempre a fet, el PSC de Sant Feliu estarà donant suport i col·laborant amb la resta de forces polítiques per l’assoliment el mes aviat possible d’aquest objectiu fonamental per la ciutat.

Ara és el moment de ser valent i de tenir empenta. Ara és l’hora de fer una bona gestió des de la política, més que d’anunciar “sardinades a les vies”.